Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

2 de desembre de 2013
General
0 comentaris

L’Aula de Gramàtica Llatina de Benassal (aproximació històrica) (Castelló de la Plana, Diputació, 1987)

L’11 de novembre de 1987 es presentava al Palau de la Plaça de les Aules de Castelló de la Plana el meu primer llibre, editat per la Diputació de Castelló. Hi vaig coincidir amb un bon amic i descendent de Benassal, Rafael Aliena Miralles, que presentava un altre llibre també referit a Benassal, La pluma y la renta, sobre mossèn Vicent Bertran (ja esmentat al bloc) i la seua família. Van assistir Sofia Salvador (dedicatària del llibre) i Enric Monferrer. Era diputat de Cultura llavors Benigno Cifuentes, antic alumne com jo de la Residència Juvenil “Santa Maria del Lledó”. Al final adjunto escaneig dels diaris del dia següent (llavors els mitjans se’n feien ressò d’aquestes presentacions, ara fa anys que ens ningunegen).
 

Presentació del llibre 

El present llibre es titula L’ Aula de Gramàtica Llatina de Benassal (aproximació històrica), i tracta, a més del tema bàsic de l’Aula (equivalent dels Instituts de segon ensenyament actuals), diversos aspectes relacionats amb la vida cultural i l’educació a dita vila. Per això ha estat dedicat a Sofia Salvador, ací present, per propi mèrit, i en record de son pare Carles Salvador, el “Mestre de Benassal” per antonomàsia.

Un dels principals problemes de les terres castellonenques de l’interior en èpoques passades ha estat la difusió cultural, però a dita vila sembla que hi havia un cert interès docent. L’escola primària, per exemple, fundada a darreries del segle XV, celebrà l’any passat el seu 500 aniversari, i a ella, ja des de finals del segle XVI, se li uní un estudi de gramàtica, que devia desaparèixer a la Guerra de Successió. Fou creat de nou per mossèn Cristòfol Monterde, i funcionà efectivament fins a la creació dels instituts de segon ensenyament, i encara després com a institució privada.

Aquest llibre, doncs, estudia, més que siga sumàriament per la manca de fonts, tots aquests aspectes. Ha estat estructurat en cinc parts, la primera de les quals és una introducció que revisa el sistema educatiu al País Valencià, la recerca gramatical sobre el llatí a l’Edat Mitja i la metodologia docent seguida a les Aules: matèries, didàctica, tècniques pedagògiques, etc.

La segona part tracta en especial l’ensenyament a dita vila al llarg de la seua història, parlant de les escoles de primeres lletres i de gramàtica. La tercera analitza extensament la fundació de l’aula per mossèn Cristòfol Monterde l’any 1777 i l’acte d’obertura. Una quarta part tracta els mestres de gramàtica, fent especial esment de mossèn Salvador Roig. Després es parla de la decadència de l’aula després de la creació dels instituts fins a la seua desparició.

Al final del llibre hi ha dos apèndixs. El primer, documental, recull l’escriptura de fundació de l’aula i d’altres actes d’interés. L’altre apèndix és textual, amb notícies sobre el magisteri, poesies dels mestres i dels alumnes, així com una prosa sobre retòrica.

Dos aspectes cal remarcar, bàsics, per a la dita fundació: primer, la formació dels nous súbdits de l’Estat il·lustrat, seguint la tendència dels jesuïtes (expulsats poc abans), i després la Reial Cèdula de 1768, que feia del castellà la llengua docent, marginant les altres llengües, en especial la nostra, com vaig explicar en comunicació llegida l’any passat a València als actes del “II Congrés Internacional de la Llengua Catalana”.

L’aula benassalenca seguí aquestes directrius, com ho prova el pròleg de l’escriptura de fundació: “Sépase por esta pública escritura que yo, el reverendo mosén Cristóbal Monterde, beneficiado residente en la parroquial yglesia de la presente villa de Benasal, digo: que deseando dar un público testimonio del amor que me merece esta mi amada patria, y de la parte que me tomo en su verdadera gloria, que principalmente consiste en que la juventud adquiera aquellos conocimientos de literatura a que debe aspirar todo hombre bien nacido que quiera servir útilmente a la Yglesia y al Estado, de cuyos conocimientos carecen la mayor parte por falta de medios en los padres para mantener algún hijo fuera de sus casas, (…) he determinado erigir y fundar un magisterio de gramática latina y castellana en esta villa, que sirva de estímulo a sus hijos para dedicarse a las letras (…).

Aquest patronat arribà a crear una intensa, tot i que efímera, vida intel·lectual, i determinà decisivament la formació de figures cabdals benassalenques, començant per l’erudit Salvador Roig, l’advocat Florenci Vives, etc. Crec que convenia, certament, recuperar la memòria d’un centre del que, per desgràcia, només queden l’edifici, uns pocs documents, un centenar de llibres i un record fugisser.

Per acabar, vull testimoniar el meu agraïment a l’Excma. Diputació de Castelló, al Diputat de Cultura anterior i a l’ací present, al Consell de Publicacions, i en particular a Maria Jesús Gimeno, amb la qual he estat en contacte al llarg de l’edició, per haver fet possible aquesta publicació; i també, a tots els ací presents, que heu vingut a aquest acte. Moltes gràcies.

               Benassal, 30 d’octubre del 1987 (fitxer informàtic del 21 de novembre)

 

Webhttp://publicaciones.dipcas.es/publicaciones/castellano/fichalibro.asp?id=58

Publicitat: Mediterráneo del 7 de novembre, Castellón-Diario del 7 de novembre

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!