Un dels principals fundadors del Centre d’Estudis del Maestrat, i director del seu butlletí, em va acollir a l’entitat des de la tardor de 1983, i l’any següent ja em publicava articles. Amb els anys arribaríem a compartir, cas únic, ésser cronistes de dos pobles a la vegada, ell de Benicarló i de Canet, i jo de Benassal i Ares. Per a la Miscel·lània en honor seu que és a punt d’editar el CEM, li he dedicat esta petita memòria, iniciada amb una cita fins ara desconeguda de Carles Salvador, de 1930.
“L’home que dedica tota la seua vida a una tasca obscura en apariència, de vegades obté, potser quan manco sospita, resonàncies de pregones arrels, alguna volta ètniques, que posen en moviment —acció i ajuda— co?lectivitats que fins aleshores eren apart, prou a fora, lluny del laboratori espiritual on el solitari gaudia amb una esperança no revelada la dignitat transcendental de la seua feina.” Carles Salvador (1930)
Recordar la persona i obra de Vicent Meseguer és evocar bona part de les activitats fetes pel Centre d’Estudis del Maestrat al llarg dels seus 25 primers anys d’existència, i encara després. En examinar la magnitud de les seues aportacions escrites, de les quals aquest llibre només n’és una miscel·lània, no hem d’oblidar també la seua actuació personal que va permetre moltes d’aquelles activitats. Gent amb un contacte més directe en podran parlar millor que jo, que tanmateix he volgut recordar com va començar la meua vinculació amb el Centre d’Estudis del Maestrat i el paper que en va tenir el propi Vicent.
Va ser precisament en el primer any de l’entitat, poc després de l’aparició dels primers números del seu
Boletín, quan ens vam conèixer. Ja en sabia de la publicació per mossèn Jesús Miralles en començar l’estiu de 1983, mentre ens dedicàvem a catalogar arxius, ell el de Culla, i jo el parroquial de Benassal. Precisament acabava d’aparèixer al
Boletín de la Societat Castellonenca de Cultura un article meu sobre el carlí Vicent Barreda “Cova”, i Vicent va mostrar interés per localitzar dades dels carlins de Benassal, en concret les partides de defunció del Serrador i de Cova, ja que ultimava un treball sobre la fi dels carlins al Maestrat.
Un matí del mes d’agost es van presentar a Benassal Vicent i Joan-Baptista Simó. Vam anar a vore a mossèn Roc Herrero, el capellà, i no va posar cap problema (a diferència del que passa ara) perquè fotocopiaren les partides. Al mateix temps, els vaig ensenyar els treballs que feia (la catalogació de l’arxiu, unes notes etnològiques sobre les Carnestoltes, documentació sobre la Setena de Culla,…) i van mostrar interés perquè els puguera publicar i col·laborara en la revista.
Amb Vicent com a receptor dels articles, la meua participació va ser immediata, a partir del número 7, del tercer quatrimestre de 1984. Sempre vaig trobar en ell el director comprensiu que t’explicava com es publicaria l’article, quins problemes plantejava, si calia afegir o llevar il·lustracions, etc. Fins i tot podria dir que era una miqueta el guia per a molts treballs, perquè la seua variada dedicació feia que ens interessàrem per temes que fins llavors desconeixíem.
El seguia perquè m’interessaven els temes d’antropologia, etnologia, cultura i religiositat popular, tal com havia fet amb els seus treballs sobre la festa de Sant Antoni al Baix Maestrat. Però sobretot pel seu gran tema de la història de les etapes del carlisme, amb tantes aportacions. Finalment, també llegíem el que escrivia sobre història de Canet lo Roig, el seu poble nadiu, de Benicarló, el seu poble d’adopció, i de Xert i la Barcella, on també era com a casa.
En resum, un escriptor polifacètic, que ens donava moltes idees de coses a fer en la comarca de l’Alt Maestrat, tradicionalment menys activa en relació als pobles de la costa. Certament, molt hem avançat des d’aquell moment: en poc més de trenta anys el CEM ha esdevingut una entitat de referència en l’estudi de la comarca, avalada pel treball ja fet i per les moltes persones que han participat, i en especial pel propi Vicent Meseguer.
La fotografia és propietat de la família Meseguer, cedida per a l’ocasió per la filla, Ana Meseguer.
