Pere-Enric Barreda

Un exemple clar de l’augment del poder de la família Grau de Benassal amb l’adquisició de monopolis és la compra, el 1754, i eixamplament dels dos molins d’Ares fins a cinc. Dos són els precedents a tenir en compte en aquesta compra: l’estreta relació amb el comanador d’Ares i l’adquisició d’una propietat endeutada a canvi de redimir-ne el deute.

En primer lloc el 15 d’abril de 1726 es signaven al mas de les Solanes d’Ares els Capítols de noces de Maria Grau i Vilalta amb el doctor Tomàs Escuriola, fill del doctor Tomàs-Carles Escuriola, notari, i de Josepa Garcia d’Ares, amb diversos pactes. Pocs anys abans, el 1719, en Pasqual de Villacampa, administrador de la Comanda d’Ares, havia fet procura de l’exercici de la mateixa al doctor Tomàs-Carles Escuriola.

Aquesta relació familiar amb el poder senyorial esdevé més estreta després de la compra del títol de cavaller per Jaume Grau el 1749, fet que el convertia en candidat a procurador dels comanadors de Montesa, i així la dècada de 1750 era lloctinent del Comanador d’Ares en Pere-Fèlix de Sayve. Serà en nom d’ell que atorgarà un pati de molí -el tercer- al seu propi fill. La relació amb el poder senyorial -i amb el rei- també serà clara en la concessió del quart i del cinquè molí.

En segon lloc, els propietaris dels Molins s’havien anat carregant al llarg del segle XVII amb diversos censos que suposaven des de 1686 un capital de 590 lliures. Es tractava de sis censos a favor de diversos beneficiaris, que acabarien tots a mans del Clergat d’Ares el 1704.

– 1. L’1 de desembre de 1607, davant de Mateu Cosida, notari de la Jana, Francesc Armelles d’Ares es carregava 50 lliures valencianes a favor de Teodora Ballester, vídua de Mateu Prades, doctor en dret de la Jana. El 19 de novembre de 1610, davant Pere Querol de la Jana, dita Teodora Ballester venia el cens a Úrsula Salvador, vídua d’Antoni Marqués d’Ares. I aquesta Antònia el venia el 24 de novembre, sis dies després, al Clergat d’Ares, en concret a Gabriel Sants, Rector, i Gaspar Salvador, prevere, davant Miquel Barberà, notari d’Ares.

– 2. El 20 d’octubre de 1619, davant Pere Querol d’Ares, Francesc i Antoni Armelles, llauradors, es carregaven 200 lliures a favor de Bernat de Lagart, mercader. I aquest venia el cens al Clergat l’any 1625.

– 3. El 14 de maig de 1645, davant Andreu Vives, notari d’Ares, Joan Palatzí, llaurador, i com a fermança Pere-Antoni Garcia, sastre, es carregaven 20 lliures a favor de Joan-Baptista Roca, sastre, que passà aquest cens al Clergat més tard.

– 4. El 5 d’agost de 1646, davant Andreu Vives, notari d’Ares, Antoni Garcia, llaurador, com a tudor i curador dels fills de Gaspar Armelles, difunt, i Simó Escuder, es carregaven 120 lliures a favor del Clergat.

– 5. El 31 d’agost de 1665, davant Miquel-Nicolau Tena, notari de Culla, Joan Palatzí, llaurador, i Elisabet-Anna Armelles, i com a fermança Gaspar Garcia del Mas Blanc, llaurador, es carregaven 100 lliures a favor del Clergat d’Ares.

– 6. El 25 de maig de 1686, davant Miquel-Jaume Falcó, notari d’Ares, Joan Palatzí, llaurador, es carregava a favor d’Úrsula Sales, vídua de Miquel-Joan Garcia, del mas Blanc, un cens per 100 lliures, que era venut al Clergat d’Ares el 7 de setembre de 1704.

La primera referència concreta als Molins apareix en la venda que fan, el 6 de març de 1725, davant Josep-Jeroni Sales, notari d’Ares, el matrimoni format per Ventura Fuertes, moliner, i Maria Palatzí, a favor de Martí Dolç, pedrapiquer o mestre d’obres de Mirambell. La venda en concret és “el molí d’Ares al Salt i el seus aparells”, per un import de 800 lliures. El molí apareix com a propietat feudal gravada amb un cens a favor del Comanador d’Ares per import d’1 cafís, a pagar el dia de Sant Miquel. El contracte especifica que els venedors només rebrien 200 lliures en efectiu, car la resta se la reservava el comprador per llevar els censos d’import de 590 lliures a favor del Clergat (20 lliures de 1645, 100 lliures de 1686, altres 100 lliures de 1665, 120 lliures de 1646, 200 lliures de 1619, i 50 lliures de 1607).

Entre 1725 i 1731 Martí Dolç devia fer edificar el molí de Dalt, gravat amb un cens de 6 barcelles a favor del comanador. Ho sabem perquè el comprador i constructor va enviudar pocs anys després, i en casar de nou amb Úrsula Domènec va partir els béns que tenia amb els seus tres fills. Els Molins (en plural) i cases a Ares van tocar a Martí Dolç, moliner, segons partició feta el 14 de gener de 1731 davant Josep Gozalbo, notari de Mirambell. Tanmateix, per mort d’aquest els Molins tornarien al pare. Però la situació econòmica dels mateixos no va canviar: la propietat seguia gravada amb 590 lliures a favor del Clergat d’Ares, com ho prova un capbreu de censos que demanà Martí Dolç el 1741 a l’alcalde d’Ares i que finalment es va fer el 22 d’octubre de 1745 davant Josep-Jeroni Sales, notari d’Ares.

En morir Martí Dolç, la vídua decideix vendre els molins, i nomena procuradors el seu fillastre mn. Francesc Dolç, prevere de Mançanera, i Jaume Ascensi. Tots dos es presenten a Benassal i el 30 de juny de 1754, davant Tomàs Molés, en fan venda a en Jaume Grau, que era lloctinent del comanador d’Ares. En concret es tracta de “dos molins al barranc del Salt d’Ares”, per un import de 1.140 lliures, 550 en efectiu i 590 per pagar els censos. Com a propietats feudals, són gravades amb sengles censos d’1 cafís (el de baix) i 6 barcelles (el de dalt) a la Comanda, i tenen també dret de lluïsme i fadiga. En Jaume Grau es preocupa de redimir els censos, i el 2 de juliol rep un quitament del Clergat d’Ares per 390 lliures, i el 15 de desembre un altre per les altres 200 lliures (carregades el 1619). El 1756, davant Tomàs Molés, en Jaume Grau es pagava a ell mateix, en representació del comanador d’Ares, 80 lliures per dret de lluïsme.

Immediatament després d’aconseguida la propietat dels dos molins, indispensables en l’activitat econòmica local, en Jaume Grau, com a lloctinent de comanador, demanà al comanador, en Pere-Fèlix de Sayve, poder establir-ne un altre, que era derrocat. El comanador li ho va permetre el 1755. I poc després, el 5 de març de 1756, davant Tomàs Molés de Benassal, l’establia a favor del seu fill i hereu en Cristòfol Grau. Es tractava d'”un pati de molí fariner derrocat, propietat de la comanda d’Ares, per a refer-lo”. A canvi, en Cristòfol Grau s’obligava a pagar un cens de 6 barcelles a Sant Miquel, un cop reedificat el molí.

El 22 de febrer de 1772 Bartomeu Ortí, llaurador d’Ares, va demanar permís al Comanador Saive perquè l’ajuntament d’Ares li senyalés un pati per a molí als Regatxols. El comanadar diu que és d’acord el dia següent, però amb la condició d’obligar-se a pagar un cens de 2 lliures a la Comanda per Sant Tomàs.

Sembla que els Grau no toleraren aquest “trencament” del seu monopoli, i actuaren ràpidament: el 20 d’abril Gabriel Montull, teixidor d’Ares, demanava a l’ajuntament que li senyalaren un pati a la partida de la Tosca per fer un molí fariner. Li responen que són d’acord, a canvi de pagar 7 sous de peita, i li senyalen el pati el 30 d’abril. En segon lloc en Jaume Grau signava un contracte amb Joan Orenga, ferrer d’Ares, pel qual aquest darrer permetia al primer fer una séquia a través de la seua propietat per portar aigua al quart molí, a canvi d’una donació de 5 lliures. A més, en data indeterminada demanava permís al rei Carles III per a fer dit quart molí a la Tosca (permís que li atorgaria el rei amb data de 26 de juny de 1773). I finalment, aconseguia de Gabriel Montull la cessió del pati que li havia atorgat la vila d’Ares.

Amb tot això, el 8 de juliol de 1773 demanava a l’ajuntament d’Ares que li fitaren de nou el pati senyalat a Montull, i aquest l’hi atorgava, però amb més extensió i una peita de 9 sous. La jugada acaba amb la renúncia a favor seu dels drets que tenia Bartomeu Ortí, i amb una instància al Comanador en què demana el pati d’Ortí en les mateixes condicions. Amb l’assentiment del Comanador, el 16 de juliol de 1773 en Jaume Grau s’obliga a pagar el cens de 2 lliures pel quart molí el dia de Sant Tomàs.

Les obres començaren poc després i seguiren fins a 1777. Amb data de 25 de febrer de 1775 l’ajuntament d’Ares, a instància de Jaume Grau, senyala el pas per encaminar l’aigua dels Regatxols a l’ullal de la Tosca per al quart molí. Abans d’acabar les obres, el 30 d’abril de 1776 en Jaume Grau demana a l’alcalde d’Ares que ja se’l pot excloure de donar preferència als veïns d’Ares als altres molins. A Grau li interessava moldre aviat per poder vendre millor la seua farina, i en canvi els Establiments d’Ares prescrivien que no podia moldre cap foraster fins que no haguessen molt tots els veïns. L’expedient segueix el seu curs: l’alcalde ordena passar-lo al síndic procurador general, que diu que el molí encara no funciona. L’alcalde ordena notificar-li-ho a Grau. Aquest protesta, però l’alcalde no accepta el recurs fins un any després, quan el molí ja funcionava, el 27 de novembre de 1777. Amb l’acord del síndic procurador general, ordena notificar en pregó públic que als dos molins de Grau no tindrien la preferència tradicional els veïns d’Ares, vist que ja funcionava el quart molí.

El negoci devia anar bé, perquè quinze anys després els Grau van demanar permís per fer un cinquè Molí que aprofités l’aigua del quart. En concret, el 10 de març de 1793 en Jaume Grau demanava a la vila d’Ares poder usar l’aigua sobrant que eixia del quart molí per a un nou molí, a edificar baix del mas del Sol de la Costa. Amb l’acord de la vila, en Jaume Grau va obtenir el 31 de juny de 1796 el permís d’en Josep Montsó, apoderat del comanador d’Ares, per fer dit molí fariner nou, amb dues moles, al Sol de la Costa. Com a propietat feudal, quedaria gravat amb un cens de 2 lliures, a pagar a Nadal. Aquesta hipoteca fou enregistrada el 20 d’agost del mateix any.

Publicat al Programa de Festes d’Ares del Maestrat de 1999, per invitació de José Antonio Sales

Plafó: http://www.aresdelmaestrat.es/files/SL_CV_45_CAM%C3%8D_DELS_MOLINS.jpg
Un dissabte de 2006 http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?article76
Ruta en bicicleta de 2013: http://mtb42castello.blogspot.com.es/2013/01/ruta-barranc-dels-molins-de-ares.html
Video de 25 minuts a Vimeo: http://vimeo.com/10344157