Pere-Enric Barreda

A un dia de distància dels esdeveniments que ahir van tindre lloc a l’Aula-Museu Carles Salvador d’esta vila de Benassal, prenc la ploma i em disposo a omplir este paper amb les vivències d’un jorn inoblidable per molts motius, que intento enumerar amb el cor il·lusionat i molta esperança en un futur molt prometedor,

com a cronista nomenat ara fa quinze anys pel Consell de la Vila en ple, continuador d’una saga de notaris curiosos que han posat per escrit durant segles els fets de la nostra gent, dels capellans que omplien els llibres parroquials de notes complementàries als esdeveniments quotidians, senyaladament de fra Jaume Bertran, mossèn Vicent Bertran, mossèn Salvador Roig i mossèn Gordià Ribera, i dels seus continuadors al segle XX, com Francesc Boix i mossèn Eloi Ferrer, i que culminen amb Carles Salvador i la seua filla Sofia (A espatles de gegants!),

amb l’exemple de l’entitat cultural més veterana de la vila, els músics de la Banda de Música Font d’en Segures de Benassal, que van celebrar per 121ª vegada consecutiva la festivitat de santa Cecília, sense que conste cap interrupció mai, i que tapats fins als ulls a causa del vent van repetir els tornaviles i celebracions acostumades (A espatles de gegants!),

sentint el so de fons dels xiprers del Calvari, que agraïts pels poemes i assaig que des de 1922 a 1945 els va dedicar Carles Salvador, en un dia tan assenyalat per a ell no van parar de sorollar-se, tal com el dia 18 de gener del 1995, del soterrar de la seua filla Sofia, a qui van cantar l’absolta amb veus de vent que no li van poder cantar a ell, mort i soterrat en ple estiu a Benimaclet (A espatlles de gegants!),

emocionat pel l’honorabilíssima decisió prèvia dels dignes hereus dels tios Quintín i Alfonso, i de l’alcalde Tomàs, inconformistes que van saber plantar cara als satisfets del: “Don Carlos, vosté ensenye massa” i dels seus continuadors que vuitanta-cinc anys després encara pensen igual (A espatles de gegants!),
 

reforçat per la presència dels quatre representants de l’Institut d’Estudis Catalans, de Vicent Pitarch i de Ramon Sistac des del primer dia, ben aviat de Salvador Alegret (fins sempre), i des d’ara d’en Joandomènec Ros, quin honor més gran per al nostre poble de Benassal i la nostra comarca del Maestrat! quin suport tan ferm per als projectes decisius que s’han de dur a terme! (A espatles de gegants!),

agraït per la presència en ple, com a Barcelona, de la família Salvador, Carles i Teresa, Núria i Roger, que ens comunicaven l’encertada decisió d’aprovar la consulta dels escrits de Carles i deixar lliure accés als mateixos, contribuïnt així a la major difusió de la seua obra (A espatlles de gegants!),

admirat de la immensa tasca de digitalització duta a terme per la Biblioteca de la Universitat Jaume I, i la direcció de Lidon París, que han preservat de forma informàtica el llegat de l’arxiu i bibliografia de Carles Salvador, i el difonen des del seu Repositori (A espatles de gegants!),

amb el suport de les actives entitats Maestrat Viu i Escola Valenciana, ben representades, i que continuen la titànica tasca encetada per Salvador des del carrer dels Cavallers, número 10, de Benassal, amb la primera -i unipersonal- “Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana” i la seua interrompuda “Biblioteca Infant”, després promocionada des de la Colònia d’Estiu de Sant Pau d’Albocàsser i aviat concretada en una nova associació amb el mateix nom (A espatles de gegants!),

contemplant l’Exposició sobre la Colònia de Sant Pau de 1933, de la Fundació Càtedra Soler i Godes, que amb setze fotografies i textos del propi Enric Soler il·lustra sobre aquella innovadora experiència i la fa model per a un futur proper de mà de personalitats com Ferran Zurriaga, Natxo Badenes i tants més… (A espatles de gegants!),

admirat de la resolució de la família Matalí, que van conservar el llegat dels Cursos de valencià seguint el parer d’Enric Soler Godes o Emili Beüt, i amb la intervenció dels seus estudiosos Santi Cortés i Francesc Pérez Moragon, que n’han fet exposició i llibre, l’han acabat donant a la Fundació Carles Salvador (A espatles de gegants!),

aplaudint el lliurament d’una placa commemorativa per Vicent Pitarch a Enriqueta Matalí, precisament davant del mural amb les dues fotografies dels Cursos de Valencià on és representat el seu pare, Enric Matalí, junt a Carles Salvador i la resta de professors i alumnes (A espatlles de gegants!),

emocionat per la referència a Matilde, la neboda besnéta de mossèn Joaquim Garcia Girona, que en el seu Seidia igualà el Penyagolosa al Canigó, que també traduí Horaci com en Costa i Llobera, i salvà els mots com mossèn Alcover, mossèn Griera, en Coromines i el propi Carles Salvador, motius d’exemple per a Salvador Espriu (A espatles de gegants!),

reconeixent les referències en converses diferents, sobretot amb en Ferran Sanchis (que des de 1971 no ha faltat mai a cap ni un dels actes rellevants fets a Benassal sobre Carles i Sofia Salvador), a prohoms com Felip Mateu Llopis, Jacint Mustieles, Ricard Blasco, Gaetà Huguet, i altres més que tan bon exemple deixaren (A espatles de gegants!),

i finalment, acollits per la junta de la Penya Barcelonista de Benassal, que ens cedí el local per tal de projectar els nostres curts i altres dos d’enguany, després d’acabar el partit de futbol al qual també ens havien invitat…

No l’oblidarem mai, aquest 23 de novembre, a Benassal…

Fotografia: moment en què Vicent Pitarch lliura a Enriqueta Matalí i Castelló, lleugerament emocionada, la placa commemorativa de l’acte de lliurament de la documentació dels cursos de valencià de Lo Rat Penat. Feta per Lydia Tena.