PROHIBICIONS ALS CENTRES EDUCATIUS
A l’acabament del curs escolar, al principat, va ser notícia la prohibició d’utilitzar mòbils en alguns centres educatius de secundària. A Catalunya-Nord a l’inici del curs s’han trobat amb la prohibició de portar l’abaia, la túnica ampla i lleugera que porten algunes dones musulmanes i el qamis, la versió masculina d’aquesta peça de vestir. El nou ministre d’educació francès, Gabriel Attal, nomenat a finals del curs passat, s’ha despenjat amb aquesta instrucció en la roda de premsa de l’inici del nou curs a França. I encara que la circular del ministre estableix que cal emprar el diàleg com a eina per aplicar la prohibició, el punt de partida d’entrada, complica la qüestió per part dels docents.
Entre les consignes de les protestes del maig francès del 1968 hi havia la de “prohibit prohibir”. Sobre la frase s’han publicat, cançons, assaigs, manifestacions públiques… En general, en pedagogia, prohibir és una mala estratègia, sobretot si parlem de l’educació dels nois i noies preadolescents i adolescents.
Sovint una prohibició fa que l’educador i la institució entrin en una espiral de difícil sortida, perquè posa al descobert contradiccions que, potser, no havíem previst. A una noia, o un noi, que va vestit de manera que mostra la seva roba interior o els seus atributs, de manera ostentosa, no li direm res; en canvi, a una noia que porti una abaia, li prohibirem portar-la. Encara que a França l’escola és laica, a diferència del nostre país, que és aconfessional, podem interpretar també com a signes religiosos els que evidencien la pertinença a una secta o a una banda, una altra complexitat afegida.
Respecte a la prohibició d’ús del mòbil, en els instituts on s’ha adoptat, es produiran situacions en què, a l’hora de l’esbarjo, o fins i tot a classe, el docent consultarà el seu mòbil i l’alumne, aprofitarà la situació, per posar damunt la taula el perquè ell sí i jo no.
Sempre que es pugui, cal evitar la prohibició i substituir-la pel diàleg, el raonament, la reflexió…, i en tot cas, que la prohibició surti del mateix col·lectiu, sigui una aula o sigui un centre. La pedagogia Freinet posa a disposició una eina educativa fantàstica per afrontar situacions complexes de la convivència en un centre educatiu: l’assemblea de classe (o d’escola).
La nostra societat no pot funcionar només a base de prohibicions. L’educació cívica ha de servir per millorar la vida col·lectiva i els centres educatius són una institució adient per practicar-la a totes les edats. Les prohibicions han de quedar circumscrites a aquelles conductes que lesionen els drets de l’altre, sempre seguint l’horitzó marcat per la Declaració Universal dels Drets Humans (Assemblea ONU, 1948) i la Convenció sobre els Drets dels infants (Assemblea ONU, 1989). Ambdós textos haurien de ser de consulta obligada, quan tenim qualsevol dubte en relació amb els drets i deures de les persones.
La paraula clau per a garantir una convivència en pau és el respecte, no la prohibició.
Pere Costa, 4 de setembre de 2023