GESTIÓ SOCIAL DE FETS REPROVABLES
La violació grupal d’una nena d’onze anys en uns magatzems de Badalona ens ha colpit a tots. El fet execrable és més greu encara perquè els presumptes autors són sis menors que, a més, van gravar el delicte en vídeo. Aquest document va ser difós durant un període llarg de temps (els fets s’han conegut a principis de març, però s’havien produït el novembre passat), sense que ningú denunciés res; fins que el germà de la víctima va destapar l’afer. Aquest noi, també menor, rep amenaces i ara disposa de protecció policial per continuar exercint el seu dret a l’educació.
El cas és la punta de l’iceberg d’altres situacions violentes que coneixem, malauradament cada vegada amb més freqüència: violències, extorsions (ciberatac al Clínic), violència verbal i física contra els professionals sanitaris i educatius…
La violència ha estat present en la nostra societat des de sempre, segurament des dels orígens de la vida humana a la Terra. En cada període s’ha combatut, tolerat o gestionat de diverses formes, sense que s’hagi arribat mai a erradicar. Fets que avui ens semblen reprovables, en altres temps no ho eren, ni tal sols es coneixien.
La revolució científica-tecnològica ens permet disposar d’informació de fets diversos, ocorreguts en diferents parts del món, d’una manera pràcticament instantània. Una allau de dades i d’informacions ens aclapara cada dia. Confonem la immediatesa de la recepció amb el que voldríem que fos també una resolució ràpida del fet, de la situació que ens indigna o, simplement i frívola, ens incomoda.
Les nostres democràcies imperfectes s’han dotat de mecanismes legals, educatius, sanitaris i de protecció social que ens donen eines per a gestionar situacions que, si les contextualitzem col·lectivament, són fets aïllats i extrems. Quantes nenes d’onze anys van visitar una botiga soles el mateix dia que ho va fer la nena de Badalona? (Segons el Departament d’Educació, a Catalunya hi ha enguany 38.687 nenes d’onze anys a cinquè de primària, el curs de la nena); quants sistemes informàtics de centres hospitalaris funcionen correctament, sense haver estat víctimes d’un atac, el mateix dia que el Clínic va patir-lo?; quants metges visiten normalment els seus pacients el mateix dia que alguns reben un tracta violent per part d’un pacient?, quants professors teníem fent classe sense problemes el mateix dia que la professora de Sant Joan de Luz va ser assassinada per un alumne?…
Quan passen els fets excepcionals es posen en marxa els mecanismes socials que hem dissenyat i els professionals que en són responsables d’una manera o altra (policies, jutges, educadors, treballadors socials, advocats, mediadors, ….) treballen per canalitzar i gestionar els fets de la millor manera possible. El primer que fan és recollir tota la informació que poden, per donar context a allò que ha passat. La seva feina no és ni fàcil ni ràpida. El que ens toca com a ciutadans és confiar en ells i deixar-los treballar. S’imposa un treball tècnic i coordinat de les diverses instàncies implicades, amb una avaluació contínua i la formulació de propostes de millora viables. És l’única manera de millorar les societats imperfectes on vivim.
L’esverament i la immediatesa, la precipitació en els canvis, només condueix a un increment de la confusió, el caos i, el que és més greu, la desmoralització dels professionals que necessiten que els deixem treballar. Dels responsables polítics, els professionals tècnics necessiten protecció i confiança, qualitats que no solen ser compatibles amb la resposta ràpida i fàcil que acostumem a donar amb criteris purament electoralistes.
Finalment, voldria cridar l’atenció sobre la indiferència individual i col·lectiva davant d’un fet reprovable. Ningú va denunciar res en relació amb la violació grupal de la nena de Badalona fins que van passar més de tres mesos del fet en si; tot i que corria un vídeo ben explícit. Als ciutadans ens toca assumir la responsabilitat d’utilitzar els canals que tenim a l’abast per denunciar els fets reprovables que presenciem, en tinguem la certesa o la sospita i, si escau, fer les propostes de millora dels serveis públics que ens fan més fàcil i agradable el dia a dia.
Pere Costa, març 2023