El veterà polític torna a presentar el seu llibre 2014, publicat el 2007 i que ha esdevingut profètic, perquè el 2014 ha de ser l’any de la democràcia. S’ha de votar, en referèndum o en eleccions al Parlament de Catalunya.
Brillant orador com sempre, comença de forma contundent: l’independentisme no és una ideologia, sinó un objectiu polític, un instrument per a desenvolupar la nació.
La independència serveix per a ser independents, és un exercici de responsabilitat màxima que permet de posar fi a la idea de l’enemic exterior. Deixa la capacitat de decisió a les nostres mans. No és una solució màgica. No resol res per si mateixa.
Carod no és pas nacionalista, està als antípodes de l’essencialisme: la comunitat nacional és un espai dinàmic, en moviment permanent. La nació es constitueix per adhesió voluntària, en un projecte nacional català que no és, feliçment, un producte acabat -a diferència d’altres, subratlla.
Els catalans no som una raça, ans una cultura. Una cultura és, bàsicament, una llengua, que es pot aprendre, i també uns valors col·lectius i uns referents.
El projecte nacional català no comporta renúncies, admet múltiples identitats mixtes i no depèn del lloc de naixement -reporta els casos prou coneguts de Jaume I (nascut a Montpeller), Guimerà (canari), Pep Ventura i Montilla (cordovesos). No discutim la identitat, sinó la sobirania, és a dir, qui mana.
El nostre projecte nacional ha de ser, segons ell, inclusiu, democràtic, integrador, modern i dinàmic.