No es canvia el món, la política o el país si no es canvia el llenguatge del poder. Una gran part de les esquerres institucionals, de les ciències socials suposadament neutres i dels mitjans de comunicació han produït, acceptat i difós el llenguatge del poder i han contribuït a naturalitzar els principis i conceptes propis del neoliberalisme, amb l’ajut de corrents intel·lectuals vinculats al postmodernisme.
Es tracta de conceptes que són funcionals al poder i que serveixen per tapar els que són més reveladors de les contradiccions dels sistemes polítics i econòmics específics de l’actual capitalisme.
La cohesió social, un concepte difícilment mesurable, confús i d’aparença benintencionada serveix per no fer referència a la igualtat, o per mo mesurar la desigualtat. I també contribueix a fer desaparèixer les classes socials
com a realitat empírica i devaluar el concepte com si fos exclusiu del marxisme, condemnat en nom del liberalisme.
La competitivitat, d’ús propi de les empreses i de la lògica patronal, s’aplica ara a tort i a dret fins i tot als països i a les ciutats, la qual cosa és totalment absurda, com han demostrat economistes i geògrafs. Però serveix com a arma contra el treball, per vincular la productivitat a la reducció dels salaris dels treballadors. La competitivitat “global” aplicada als territoris legitima les actuacions especulatives que suprimeixen activitats productives i generen exclusió social.Els mercats: es fa servir com la paraula màgica que permet obviar el comportament del capitalisme financer global que converteix l’economia i la societat en mercaderia. És un concepte abstracte, sense realitat material visible, que invisibilitza els ciutadans víctimes de l’economia especulativa.
Es valoren els beneficis de les empreses i es vinculen a l’orgull nacional malgrat que el capital d’avui no és nacional.
Jordi Borja
. Cartes de lluny i de prop, pp 99-100
. Ed. L’Avenç