No escric pas aquesta entrada per celebrar la victòria del Barça davant de l’Sporting de Gijón (que ja podríem, ja) sinó per remarcar un detall que m’ha deixat agradablement sorprès. Mentre acabava de planxar la roba que els meus nanos s’han de posar demà per anar a l’escola m’entretenia fent zàping (m’ha anat d’un pèl que no cremo una samarreta!), i m’he trobat la roda de premsa posterior al partit, amb Guardiola atenent els mitjans. L’entrenador del Barça, amb tota naturalitat, contestava en català els periodistes que se li adreçaven en aquesta llengua, malgrat el fet de ser a Gijón. Impressionant. I quan algun periodista espanyol li ha demanat que repetís alguna declaració en castellà, ho ha fet amb tota amabilitat. La següent pregunta ha tornat a ser en català, i ell ha tornat a contestar en català. Sí senyor! I no passa res. No diuen que Espanya és una cosa plural? Doncs si s’ho creuen de debó, això no els hauria d’estranyar gens, oi?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un estat és un caramull de fets consumats.
Digues-li al mestre Bohigas, que el Guardiola practica allò que predicà ell fa uns 30 anys arrere: El sobiranisme cosmopolita. Que tanta falta ens fa a hores d’ara.
M’ha encantat saber que tu, també, planxes. A mi les ratlletes de les camises m’ixen fatalment tortes !
Una salutació cordial.