Espores al vent

Pepi Oller i Comellas

3 de juliol de 2024
Sense categoria
0 comentaris

LES LLENGÜES DELS IMMIGRANTS

Un centenar de llengües, pel cap baix, conviuen a Terrassa. Què parlen els nouvinguts?

Parlen dàrija, parlen amazic, anglès, suahili, francès, portuguès, haussa, ioruba… Parlen alemany, italià, polonès, quítxua, guaraní, wòlof, rus, ucraïnès, hindi, panjabi, urdú… Parlen castellà, parlen tàmil, telugu, paixtu, sindhi, balutxi…. Parlen japonès, wu, mandarí, coreà, cantonès, turc, kurd… Parlen aquestes llengües i moltes més. Terrassa és una ciutat d’un país mediterrani del nostre temps, que rep gent diversa d’arreu d’un planeta que s’ha fet petit, i on mai abans la gent s’havia desplaçat tant, ni amb tanta facilitat.

Una societat multicultural sana és la que promou el respecte i la curiositat per les diferents cultures que hi conviuen. Naturalment, sense oblidar-nos de la pròpia. Si la deferència vers la de l’altre comporta l’abandó per la d’un mateix, ja estaríem parlant de servitud, que és una relació vertical, basada en la desigualtat. Es tracta, doncs, de conjugar el respecte per les diferents identitats, amb el respecte per la cultura i la llengua pròpia del nostre país. Si un dels dos falla, la convivència se’n ressent.

D’entrada, no tenim perquè suposar que els nouvinguts estan al cas del fet que l’ús social del català recula de manera alarmant i que això ens té ben amoïnats. Els ho hem de saber explicar i transmetre i, si pot ser, implicar-los en la reflexió sobre les actituds que ens calen per preservar la nostra parla. Si els ho sabem explicar bé, cal esperar que la majoria hi empatitzaran, per l’experiència de l’estat de les seves pròpies llengües. En tot cas, si no ho fem, no podem pas esperar que ells ho endevinin! Explicar-los-ho és primordial. Explicar-los que parlar català, els farà sentir bé a ells i a nosaltres.

Explicar que l’ús del català com a llengua comuna en el territori d’on és la llengua pròpia és el que garanteix la seva pervivència. Explicar perquè ens fa patir tant, i amb raó, no només que un marroquí i un senegalès per comunicar-se entre ells facin servir el castellà; sinó també que l’utilitzin dos infants nascuts a Catalunya per comunicar-se al pati de l’escola. Quina repercussió té aquest fet en el futur de la nostra parla a la curta o a la llarga? Quina llengua prosperarà en el si de les famílies mixtes? És un tema que ens causa preocupació.

Sabem que, si la llengua que prioritzem en l’acollida és el català, acabaran sabent català i castellà. En canvi, si la primera llengua que introduïm en l’acollida és el castellà, que és la llengua dominant, és força probable que el català ja no l’acabin aprenent mai. Per què es continuen subvencionant cursos d’acollida en castellà? «Oh, és que, si es desplacen, potser l’altra llengua els serà més útil» diuen alguns. Si es desplacen on? Actuar sota el dubtós supòsit que es desplacin em sembla una ximpleria, una aposta que els perjudica alhora a ells i a nosaltres. És millor partir de la suposició que aquestes persones voldran arrelar a Catalunya. És millor facilitar, des del primer moment, que puguin desenvolupar un sentiment de pertinença a la comunitat que els acull!

Quan algú arriba per primera vegada en el si d’una comunitat, ja sigui una escola, un esplai, un club de ball o un país, el primer que fa és situar-se, tot observant quina és la norma de l’entorn, i s’hi adapta segons la necessitat. Tots ho fem. La percepció d’utilitat d’una llengua importa; i aquesta depèn en gran part de la nostra pròpia exigència i de les expectatives que projectem. Per això és tan important que la llengua sigui entesa com un tema estructural de país, i que ens hi posem tots. De la mateixa manera que hem interioritzat la importància de fer una aproximació en tots els àmbits sota una mirada de gènere i de sostenibilitat, cal que també la mirada en termes de llengua ho amari tot.

Els responsables de política lingüística tenen el futur de la identitat del país a les seves mans. És un repte. On les lleis no arriben, cal que hi ajudem amb la sensibilització sobre la necessitat d’un futur compartit en català.

Sóc membre del C.A.T.

@catalaATerrassa

Web CAT


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.