Pau Vinyes
Història i fotografia
REFLEXIONS POST PARTIT ESPANYA-RÚSSIA
Avui (26 de juny de 2008) tornava tot caminant amb un company pel carrer Gran de la Sagrera fins a Sant Andreu. Cada cop que la selecció espanyola marcava un gol l´eufòria era total. Petards, banderes espanyoles i visques a Espanya. En arribar a la Rambla Sant Andreu ens hem aturat a fer un beure en una terrassa. Un cop ha finalitzat el partit han sortit com a bolets els seguidors de la selecció espanyola. Més banderes, més visques a Espanya, gent amb la samarreta de la selecció, tocs de clàxons, banderes amb el brau….I de cop i volta un noi amb la samarreta d´Espanya saludant a la manera feixista als que en duien una com ell. Ens hem quedat glaçats. Fins i tot hem arribat a sentir un xic de por.
Siguem realistes, els espanyolistes hi són i tenen veu pròpia. No sé si és bo o dolent, però per a mi m´ha fet un xic de ràbia. Ells a casa nostra poden sortir a celebrar la victòria de la seva selecció i jo que sóc d´una imaginària que només juga dos partidets de costellada a l´any no ho puc fer. Ells reconeguts i els meus fen partits de pa sucat amb oli. Que hi hagi espanyols a Catalunya no em capfica i que ho celebrin a la seva manera tampoc, allò que en capfica és que els nostres polítics no facin pinya per anar junts cap a la recuperació de la plena llibertat com a poble. Em sento cada cop més decebut. Hi ha quelcom que no acaba de funcionar. Mentrestant cadascú va a la seva, ni Estatuts ni hòsties!!!
I encara sento des de casa estant els clàxons dels aficionats espanyolistes….
Pau Vinyes i Roig
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En aquests casos funciona el sentiment i el sentiment sovint respon a una barreja poc nítida d’identitats. Hi ha qui ho té molt clar, però n’hi ha molts i moltes, entre els quals m’incloc que no farien una diferència marcada entre uns i altres. Un problema complex, polèmic i espinós, aquest de la pertinença, que els polítics i un sector periodístic, enlloc d’intentar suavitzar, atien de forma perillosa quan els convé.