Pau Vinyes

XIRINACS, SEGUIREM EL TEU CAMÍ !

Encertar el dia i la forma de morir és quelcom impossible, però a voltes els impossibles acaben per ser també impossibles. En Lluís Maria Xirinacs va defugir d?aquest impossible. El sacerdot va triar lliurement el dia de la seva mort, tot fent-la coincidir en el dia del seu naixement ? un sis d?agost. Tot just setanta-cinc anys després de néixer va decidir deixar aquest món per seguir caminant en el més enllà. No se?n va anar a la francesa, ens deixà un testament que ell anomenà ?Acte de sobirania?. En aquest petit escrit ens descriu que no vol seguir sent esclau d?un Estat que l?ofega i d?uns polítics ?massificadors del poble?. En Lluís Maria se?n va anar convençut de la feina feta en pro dels drets humans i de la llibertat nacional dels Països Catalans, però decebut pels esdeveniments presents que enfosquien en un mar de núvols tot esperit d?esperança. Ens ha deixat un grapat de deures per fer, i honestament crec que els hem d?acabar d?enllestir. La nostra nació només ens té a nosaltres per a seguir caminant en sobirania i llibertat. El comiat d?en Xirinacs és un acte de forta valentia. Nogensmenys, el seu funeral va ser una gran mostra de suport i dolor ciutadà. Poques vegades en la recent història de Catalunya un personatge públic ha rebut un homenatge tan nombrós en el seu darrer Adéu.

Lluís Maria Xirinacs va esdevenir el senador més votat de la recent democràcia. Defensor de les llibertats i dels drets humans a casa nostra. Lluitador antifranquista de fermesa total. D?aquesta lluita esdevingué els mesos que va romandre davant la presó model en els darrers anys del franquisme i els primers de la transició per tal de demanar l?amnistia dels presos polítics. La seva voluntat lluitadora pacífica el va dur quasi a les portes del Premi Nobel de la Pau. La seva incansable fe en el combat per les llibertats nacionals el va fer romandre de nou en el primer pla, aquest cop davant de la Generalitat, per tal de demanar el dret a l?autodeterminació del poble català.

Sant Andreu de Palomar va tenir el privilegi de poder gaudir de la seva companyia el 5 de maig de 2003. Convidat per l?Associació de Veïns va oferir una conferència on parlà del futur de les democràcies. En iniciar l?acte expressà el seu parer sobre l?annexió de Sant Andreu a Barcelona de la següent manera: ? Barcelona ha fagocitat realitats i manera de fer les coses pròpies, per tant s?ha de tendir cap a la desconcentració, perquè cada territori té el seu propi tarannà? Per Xirinacs l?annexió va ser un error. Seguidament va fer una anàlisis històrica del paper de la democràcia en el món occidental, des de les polis gregues passant per l?Estat Modern acabant per l?Estat Nació. Per Xirinacs ? La Revolució Francesa amb la llibertat, igualtat i  fraternitat  s?instaura un nou ordre en què l?Estat ha de ser el producte de la voluntat del poble: cada persona un vot?. Però, per Xirinacs això representava: ? Una gran simplificació, perquè es pot perdre el valor de la disidència, de la minoria?. A Catalunya el paper de l?Assemblea de Catalunya, segons Xirinacs, va ser molt important , car el seu nucli de funcionament anava més enllà de partidismes i l?encertava en el desig de la unitat d?acció davant un enemic comú. El sacerdot creia que amb l?arribada de la falsa transició aquest esperit d?unitat se?n anà a orris. Les seves encertades paraules encara ressonen en les parets blanquinoses de l?entitat veïnal.

Amb Lluís Maria Xirinacs desapareix una figura cabdal del darrer mig segle català, però sorgeix un nou estel que ens encoratja a seguir el seu mestratge humà i polític amb més fermesa i determinació. Faríem bé, molts intel·lectuals i polítics, seguir el seu desig d?alliberament nacional. Alliberament que sense polítiques socials no té sentit. Xirinacs fins sempre.

Pau Vinyes i Roig

Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus, setembre de 2007 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!