Fa dies, si no vaig errat el proppassat dijous dia 11 d?octubre, la Contra de La Vanguardia entrevistava el monjo de Montserrat, Hilari Raguer. En unes encertades declaracions ens comentava que les morts de catòlics no van ser pas per motius religiosos solament, ans el contrari per ser de dretes i tot allò que comportava. Per aquest motiu, Raguer, creu que no han de ser considerats màrtirs. Per ell els màrtirs ho són els que moren per la fe religiosa que confessen, i en l?esclat de la guerra civil aquest no va ser el cas. Tot això ve a tomb de les darreres beatificacions ? uns 498 religiosos i religioses- que van morir durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX a l?Estat espanyol. De forma solemne i mediàtica van ser reconeguts com a màrtirs d?un sol bàndol. Per aquells i aquelles que van morir tot defensant la legalitat democràtica republicana res de res. Entre aquests defensors de la legalitat hi havia capellans, com el cas dels 19 religiosos bascos afusellats per Franco o un capellà mallorquí defensor d?alcaldes i regidors escollits democràticament. Tot i ser religiosos, l?església catòlica no els beatifica. Deu ser que no van ser fidels al ? Alzamiento Nacional?
Mentrestant a casa nostra fem una llei de la memòria històrica fluixa, on els judicis de la dictadura franquista no seran pas anul·lats i les víctimes del feixisme en prou feines reconegudes com s?ho mereixen. Posats a fer grans saraus cerimonials, doncs, perquè no fem una gran diada dedicada a tots a aquells i a aquelles que van morir per la democràcia i la república? No feríem un gran gest històric honorant-los d?aquesta forma? Realitzant un gran acte de desgreuge històric feríem un gran pas en la recuperació de la memòria històrica. Per un cop a la vida la nostra democràcia seria valenta i ferma davant del descuit històric.
No oblidem pas que els morts del bàndol nacional van poder ser reconeguts de forma digne. En canvi els morts de les foses comunes i els afusellats sota les ordres del General Franco no ho han estat pas fins fa poc i a voltes a iniciativa d?entitats i associacions sense ànim de lucre que lluiten per a recuperar la memòria dels nostres avantpassats republicans. En cap cas la Conferència Episcopal Espanyola ha fet un gran gest envers els republicans ? molts d?ells com en Carrasco i Formiguera de professió catòlica- que van morir tot defensant un ideals tan o més dignes que els morts per ?motius religiosos?. On és la paraula de Déu envers a aquestes persones? La dignitat de la mort de Jesús no hauria de fer veure aquells que es diuen defensors de la vida.
A voltes un servidor cada cop més s?allunya de la fe catòlica. Em sento traït per una església que no correspon als desitjos de perdó i reconciliació, ja que només té miraments per un dels bàndols que varen lluitar en la guerra civil. Una església oficial que defuig de fer honor a aquells i a aquelles que van donar la vida per un ordre establert a través de les urnes. Reconeixent una part dels morts, per molt que siguin del gremi, es reconèixer i legitimar una llarga i trista dictadura. És donar raó als qui amb tota impunitat van seguir assassinant un cop acabada la guerra. D?aquest gremi no em ve de gust formar-hi part.
Fe d?errades: En L?Ou com balla d?octubre allà on diu Primera República hauria de dir Revolució de Setembre de 1868.
Pau Vinyes i Roig
Publicat a L’Ou com balla del Sant Andreu de Cap a Peus, novembre de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!