Pau Vinyes

El segon llibre publicat per Llop Roig és una llarga conversa a Pere Heredero i Mayol

En Pau Vinyes mai no deixa de sorprendre. Fa uns mesos ha publicat una extensa entrevista a Pere Heredero, l?ànima durant més de trenta anys del Bar Versalles, una institució andreuenca creada per fer-nos una mica més feliços. Aquesta és la segona publicació de Llop Roig, firma rere la qual s?amaga el mateix Vinyes.

Quan el ?Pere del Versalles? va néixer el 20 d?agost de 1936 feia un mes que havia esclatat la Guerra Civil i el seu pare, l?Eduard, ja regentava el bar des de feia vuit anys. De nom li havia posar Petit Versailles, en francès, però la inculta brutalitat franquista no ho va entendre i va fer eliminar l?adjectiu que sonava català. El bar passà a dir-se com tots el coneixem: Versalles.

El dia 3 de febrer de 2006 en Pere i en Pau van conversar durant tres hores, amb la intenció de fer-ne un llibre. Aquest es va presentar al mateix bar el dia 28 de juny d?enguany, en un acte emotiu que va congregar molts amics d?en Pere i del Versalles, que és dir el mateix.

El llibre es titula Pere Heredero, una vida versallesca i es subtitula Entrevista a un andreuenc de soca-rel. Conversa amb Pau Vinyes i Roig. El pròleg és de Joan Pallarès i tanquen el llibre un recull d?articles de premsa i fotografies, que van des del 1928 fins l?actualitat. Podeu adquirir-lo al quiosc de la Plaça del Comerç o al que hi ha al capdamunt de la Rambla de Fabra i Puig, amb Llenguadoc, i a la Llibreria Marú del carrer Malats, de Sant Andreu..

L?entrevista flueix en un clima d?amistat que fa que en Pau pugui intercalar preguntes íntimes i personals a les qüestions sobre el bar i la seva història. S?enceta parlant dels pares i els seus orígens. Els temes van apareixent al ritme que marca la necessitat d?explicar, d?escoltar i de ser escoltat, perquè en Pere ha hagut d?escoltar centenars de vegades darrera de la barra sense que li hagin preguntat, ?i tu, Pere, com estàs??. En Pere, a Sant Andreu és una institució, i el Versalles és el cor del poble. Qui no hagi fet un Versalles no pot entendre què és Sant Andreu. Perquè els andreuencs no anem a fer un cafè o una cervesa, anem a fer un Versalles, que consisteix en passar i seure a una taula acompanyat d?una beguda o el que calgui, convençut que abans que passin deu minuts apareixerà un conegut que també passava i ha decidit fer un Versalles. És una diversió andreuenca.

La conversa s?atura en anècdotes d?alguns amics (perquè en Pere no en diu clients dels clients, sinó amics) com la d?aquell que li demanava diners cada mes per poder pagar la cuidadora dels pares i en morir va descobrir que amagat en caixes de sabates hi tenien un milió de pessetes. Pel seu alt valor històric són especialment interessants els retrats que fa en Pere de les persones i l?època de la post-guerra, una època de carestia, repressió i molta por en què el bar es va convertir en un oasi de llibertat. Llibertat vigilada, però, perquè els homes del règim també eren clients (aquests sí que eren clients, no amics) i tenien molt de poder. Amb tot en Pere ens explica que en les velles taules de marbre s?hi trobaven homes i dones de totes les tendències que lluitaven contra el franquisme i que s?hi havien fet reunions passada la mitjanit, amb el perill que comportava. També ens explica que el dia que més por va passar va ser el que es va oficiar la missa per la mort de Salvador Puig-Antich, que la policia va entrar al bar demanant la documentació a tothom.

Hem dit que també hi ha moments per la intimitat. Pocs sabien que el negoci moltes vegades passava per davant de la vida familiar i que això va pesar amb la relació amb el pare, l?Eduard Heredero. La confiança permet a en Pau penetrar al cor d?en Pere: ?Pere, t?has enamorat? Has tingut algun amor??. ?A la meva feina, contesta, els dies en vermell del calendari no existien (?), com més vermells al calendari més feina tenies (?). Així doncs, no em podia permetre el luxe de fer-la grossa amb una xicota?. En Pere es va enamorar però el Versalles ja l?havia embruixat. Tant que no va ser fin el 2005 que va deixar de ser-ne el propietari. Ara ho són l?Eduard i la Montse i han tornat a fer reformes radicals, com aquella que ens ha explicat de l?any 1956.

Pere Heredero, una vida versallesca és una fita en la producció de Pau Vinyes i Roig, per la resposta entusiasta del públic i la qualitat del material. Un llibre que es llegeix ràpidament perquè enganxa i del que s?aprèn una manera de veure i viure la vida. Un plaer!

Jordi Rabassa Massons

Historiador

Foto: Presentació del llibre, d´esquerra a dreta : Joan Pallarès, conseller de Cultura; Pau vinyes, l´autor; Pere Heredero, l´entrevistat; Sara Jaurrieta, regidora sortint de Sant Andreu; Gemma Mumbrú, regidora entrant de Sant Andreu i els actors andreuencs Carme Abril i Jordi Banacolocha. Foto Manel A. Raigada

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!