AL PAÍS VALENCIÀ LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ NO EXISTEIX
La meva vinculació amb el País Valencià ha estat molt reeixida. Des d´amics i amigues que m´han fet descobrir un territori fins a un amor que fou que em deixà una forta petjada. Amb ells i elles he descobert una terra amable i amiga defugint dels tòpics que des del Principat ens volen donar. El País Valencià és quelcom més que Falles i polítics del PP. És un País ple de vida i emocions, malgrat que alguns n´hagin volgut treure profit. Viure-re´l per a mi estat quelcom encisador i gratificant al mateix temps. Hi he descobert que hi hagentque vol i estima la seva terra, que treballa per aconseguir que el seu entorn més immediat sigui quelcom viu i sostenible. Tanmateix, les coses no són de color de rosa. Com a totes les coses de la vida n´hi ha que pensen d´altra manera i per a ells ia elles el País és un espai privat d´on poder treure el màxim profit possible. Ja sigui especulant amb el territori a tort i a dret, privant espais de llibertat per alguns i algunes, trencant les regles del joc democràtic en alguns casos. Per alguns i algunes són els hereus dels “blaveros”, els anticatalanistes que avui duen la disfressa del Partit Popular. En comptes de crear ponts de diàleg i col·laboració tot cercant allò que ens és pròxim als territoris de parla catalana, hi posen barreres que dinamiten tot allò que al llarg dels segles ha estat possible. De petit sentia parlar el meu pare de les relacions entre el País Valencià i Catalunya i les qualificava de bones i normals, és en arribar la democràcia que les coses han empitjorat. Els socialistes del PSPV-PSOE hi van posar la llavor de la feina que avui realitza el PP. Si en comptes de fugir per la plena normalització del País, els socialistes haguessin posat les eines adequades per vetllar per la llengua avui no estaríem parlant de temes lingüístics de fora acadèmia. I així en d´altres temes per acabar de resoldre. Tot això ve a tomb arran del tancament del repetidor d´Acció Cultural del País Valencià de la Carrasqueta d´Alacant, des d´on es podien rebre les emissions de TV3 en aquelles comarques de sud. Al·legant resolucions judicialsi fugint de mala manera de les converses establertes amb la Generalitat de Catalunya, el Govern valencià ha tancat de nit i per sorpresa l´esmentat repetidor. Un valencià i valenciana pot veure sense cap mena de problema una televisió d´un país llunyà, però en canvi una televisió que li és comuna per llengua no. Tanquen un repetidor per il·legal, i em pregunto quantes televisions il·legals hi ha al País Valencià que no han estat tancades. Tot plegat fa pudor a motius polítics de baixa estofa. Les eleccions generals són a les portes i al PP li cal justificar quelcom al seu lectorat més blavero. Amb mesures com a aquestes el Govern Valencià expressa amb força la seva nul·la voluntat de treballar per la reciprocitat de les dues cadenes autonòmiques, retallant un dret bàsic com és la llibertat d´expressió reconeguda per la declaració universal dels drets humans. Malgrat tot encara queden espurnesque esberlaran focs de llibertat. Per al País Valencià amb estima.
P au Vinyes i Roig Publicat a la secció L’ Ou com balla del Sant Andreu de Cap a Peus. Desembre de 2007
Hola Pau, tot buscant la web del XinoXano m’he topat amb aquest blog i m’he decidit a comentar.
Jo també veig aquest tancament del repetidor com un atac a la llibertat d’expressió, potser és resultat d’aquelles reunions que va mantenir en Mariano Rajoy amb membres del seu partit amb l’objectiu de trobar "noves idees" de cara a les generals. De totes maneres, no és l’única mesura que pren aquest partit que posa de manifest la fragilitat democràtica que pateix Espanya. Amb el seu recurs d’inconstitucionalitat a l’Estatut s’ha vist com la llei passa per sobre la voluntat del poble i "l’aristocràcia de toga" s’ha destacat.
Hola Pau, tot buscant la web del XinoXano m’he topat amb aquest blog i m’he decidit a comentar.
Jo també veig aquest tancament del repetidor com un atac a la llibertat d’expressió, potser és resultat d’aquelles reunions que va mantenir en Mariano Rajoy amb membres del seu partit amb l’objectiu de trobar "noves idees" de cara a les generals. De totes maneres, no és l’única mesura que pren aquest partit que posa de manifest la fragilitat democràtica que pateix Espanya. Amb el seu recurs d’inconstitucionalitat a l’Estatut s’ha vist com la llei passa per sobre la voluntat del poble i "l’aristocràcia de toga" s’ha destacat.