Tot just en escriure aquest article voldria deixar una cosa clara: la crema de fotografies de persones vives o mortes em produeix la meva més ferma indignació. I tot això ve a tomb arran de la vergonyosa actuació de l?Audiència Nacional, per boca d?un dels seus jutges Grande Marlaska, on en comptes de perseguir mafiosos, delinqüents d?alta volada i terroristes perillosos es dediquen a perseguir la crema de fotografies reials. Com si no tinguessin altra cosa a fer que seguir les directrius eixelebrades d?alguns mitjans de comunicació de Madrid -afegint-hi el diari monàrquic barceloní per excel·lència- per tal de salvar l?honor, la pàtria i la sagrada unitat d?Espanya. I jo em pregunto és necessari tot aquest sotrac per anar a salvar honors reials o bé caldria dedicar tota aquesta energia per combatre altres mals majors? La persecució dels incendiaris fotogràfics no farà augmentar la causa republicana en comptes de salvar costoses monarquies caduques? Davant de tot això només ens queda, a parer meu, esperar amb il·lusió l?arribada de la Tercera República.
Un capellà catòlic té dret al secret de confessió, però en canvi un fotògraf no pot apel·lar al secret professional. Se li obliga, com el cas de Jordi Ribot, a donar a les autoritats pertinents tota la informació digitalitzada en una targeta. Ribot va fer el seguiment com a professional de les concentracions antimonàrquiques de la plaça del Vi de Girona. I jo em pregunto quin dret té aquest fotògraf que l?empari davant d?una decisió forassenyada d?un jutge espanyol? On és la llibertat d?expressió i de secret professional? Són preguntes que malauradament en aquest Estat darrerament no tenen respostes positives.
Sense anar més lluny en la qüestió de moda, en les revoltes populars del segle XIX la crema de quadres dels monarques de torn era el pa del dia. A Sant Andreu de Palomar no és cap excepció. En les ?Fulles Històriques? de Mossèn Clapés en tenim una bona mostra. En el volum dedicat a la intervenció en les guerres i lluites de l?esmentada obra, en referir-se a la revolució de Setembre de 1868 : ? El poble era desemparat de forces, i a l?ésser al vespre es reuní una gran gentada a la plaça, davant de la Casa de la Vila, i entraren dintre, tirant pel balcó el fòtil de midar els quintos , els gegants, que havien estat comprats a l?església del Pi de Barcelona, l?arxiu de documents, els mobles de la casa, els quadres de la Reina i d?altres personatges reials, i amb les portes i finestres arrencades de la presó feren una gran pira davant de la Casa, calant-hi foc, com volent celebrar l?alba d?un nou dia de llibertat, amb fruits d?un desenfrenat llibertinatge?. I els i les joves de Girona amb la crema de fotografies del rei espanyol no pretenien ?celebrar l?alba d?un nou dia de llibertat? a la seva manera. En comptes d?emborratxar-se, prendre drogues i malviure…aquest jovent de forma pacífica volia canviar un marc legal establert per generacions antigues. Un servidor no va poder votar la constitució del 1978 per ser menor d?edat, i per aquest motiu l?he d?arrossegar per vida. No tenim dret les persones a voler fer canvis amb llibertat i harmonia. Cremant fotografies per lleig que sigui no és un perill públic. Destrossar el territori amb macro urbanitzacions, passar-se pel forro les directrius de la Unió Europea i d?altres foteses sí són un perill públic d?enormes conseqüències futures.
Pau Vinyes i Roig
Octubre de 2007
Publicat a la secció "L’ou com balla" del Sant Andreu de Cap a Peus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Jordi Casassas un dia em va dir que els historiadors erem com el nen petit que, en un dinar familiar, de cop i sense ningú s’ho esperi, fa un rotet que posa vermell a les mares i tietes… De vegades som políticament incorrectes perquè expliquem la veritat. Altres vegades posem les coses al seu lloc.
Per tirar-nos el rotet hem de ser valents i fidels a la veritat històrica. Ja t’ho vaig dir que aquest és un articlie valent ! Felicitats.
jordi