Pau Alabajos

Si dic que les notícies de Canal9 estan manipulades, no estic descobrint la sopa d’all, ni de bon tros. La impunitat que la majoria absoluta parlamentària atorga de facto als dirigents del Partit Popular, i que els permet fer i desfer en tots els àmbits institucionals, els exonera de qualsevol responsabilitat a l’hora de tergiversar la informació en els noticiaris de la nostra televisió (la televisió de tots els valencians) i ocultar certs contextos polítics desfavorables que no els convenen electoralment: el seguiment de les manifestacions convocades per una educació pública digna (una de les mobilitzacions més massives que es recorden des de les protestes contra la presència de l’exèrcit espanyol a la guerra d’Irak) va ser pràcticament nul; les marxes cíviques del 9 d’Octubre i del 25 d’Abril no existeixen per als periodistes de la casa, així com tampoc no s’informa, per norma general, sobre el treball dels escriptors, músics i artistes d’altres disciplines que utilitzen el valencià com a llengua vehicular.

A continuació, desglossarem percentualment els continguts dels informatius que presenten Empar Recatalà (la cosa té collons!) i Frederic Ferri, per si algú no ha vist mai el telenotícies de Canal9, no sap el que es perd: 20% d’informació sobre l’oratge (pot augmentar fins a un 30% si plou, neva o fa vent en les comarques de l’interior), 20% sobre l’agenda política de Francesc Camps (inauguracions d’hospitals, instituts i grans esdeveniments), 20% sobre l’aigua de l’Ebre i l’hipotètic transvasament (que si plou, que si no plou, que si l’agricultura desapareixerà, que si litres i litres de l’aigua del riu es perden en la mar?!), 20% de sang i fetge (accidents de trànsit, assassinats, violacions, incendis i robatoris amb violència) i, per últim, es dedica un 20% a la informació esportiva (ço és, qualsevol anècdota, per insignificant que puga semblar, que tinga a veure amb el València Club de Futbol Societat Anònima Esportiva). Aquesta distribució equilibrada de la informació sempre pot modificar-se si l’actualitat diària així ho demana: Falles, Magdalena i Fogueres poden arribar a ocupar el 50% del temps; i si, per contra, el València participa en la copa d’Europa o juga contra el Barça o el Madrid, pot rebasar, fins i tot, el 75% dels continguts!

El cas és que l’oposició pateix una marginació sistemàtica, i si apareix alguna intervenció dels seus representants polítics a Les Corts, és amb l’objectiu de traure a la llum les seues lluites internes i/o altres draps bruts. La línia que separa el gabinet de premsa del partit i els serveis informatius de proximitat és molt difusa. De vegades, es produeixen situacions contradictòries i paradoxals: per exemple, Canal9 no ha informat encara sobre l’assumpte de l’Orange Market. Aquesta notícia no tenia la rellevància suficient per al responsable de continguts i per això encara no ha sigut explicada per boca dels seus reporters. Després de les filtracions de la premsa (bastant poc serioses, d’altra banda), que incriminen pressumptament Serafín Castellanos i Francesc Camps en aquesta trama de corrupció, els informatius de Canal9 cobriren la declaració institucional del President de la Generalitat, que va espolsar-se les puces de damunt i va deixar-se ovacionar pels seus propis companys de partit, lleials i fidels, com no podia ser d’una altra manera. Si ens parem a recapacitar, fa molta gràcia que Camps negue les implicacions d’una cosa que, a tots els efectes, no ha passat i de la qual no hem tingut constància mai…

El desficaci de Canal9 ha arribat al seu punt més àlgid durant les legislatures del Partit Popular al cap de la Generalitat Valenciana, però els fonaments els varen posar els socialistes durant l’època de Lerma, com s’explica, fil per randa, en el llibre La televisió (im)possible. Senyors, per favor, una miqueta de dignitat política i cultura democràtica! Acabeu ja amb la manipulació, d’una vegada per totes! Feu alguna cosa: que no us cau la cara de vergonya?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!