Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
De cap manera! No ens faran renunciar a les nostres conviccions amb el sinistre llenguatge dels punys. Ens neguem categòricament a pagar el preu de la coacció, no vacil•larem i respondre’m de manera rotunda. Estem decidits a combatre la intransigència amb les úniques armes de què disposem: la nostra veu i les mans en alt, la ferma voluntat de romandre fidels a nosaltres mateixos. Està ben clar, la nostra opció és la no-violència, som partidaris d’una rèplica pacífica que desacredite la intolerància dels nostres agressors, estem en contra dels que estan en contra del nostre dret legítim a estar en contra… De cap manera! No ens posarem a la seua altura, no ens rebaixarem ni perdrem la perspectiva de la realitat. No callarem, no ens taparan la boca perquè hem signat un compromís innegociable amb la llibertat d’expressió, un contracte irrevocable amb l’heterodòxia. Ara, demà i sempre! Reivindicarem el nostre dret a la dissidència, per damunt del xantatge i de l’extorsió, per damunt de la violència i la brutalitat, per damunt de la ignorància i del feixisme. És per això que treballarem conjuntament pels principis que considerem justos, pensarem allò que ens vinga de gust pensar, parlarem del que ens abellisca parlar i direm allò que voldrem, ni més ni menys.
València, 30 de març de 2006
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífica proclama, Pau!
Estem farts de les males arts, estem farts de la violència i les morts sense sentit, i majoritàriament sempre del mateix bàndol.
Fa anys, vaig patir en carn molt i molt propera un fet com el de Madrid. Ara només ens queda demanar justícia… i la justícia no es fa amb més violència!
Reprovo tan la mort d’en Carlos, com la de tants altres. Però també reprovo la violència mostrada en manifestacions com la de Barcelona. Aquesta violència només ens fa ser tan brètols i impresentables com els agressors.
Hem de ser més i millors, i utilitzar les nostres armes amb contundència. Tenim paraules, presència, unió, la força d’un poble, i fins a cert punt la "democràcia" per la que tants i tants anys es va lluitar, no ho desaprofitem.
La resposta és la paraula! La resposta és la lluita pacífica i pacifista!
Prou agressions feixistes!
la foto de la placa commemorativa que n’hi ha en l’estació de metro de Legazpi la va fer Cesk Freixas en la seua expedició de novembre a Castella. Gràcies, company! Una abraçada!
Pau