dilluns, 30 de juny de 2008 – Ateneu Popular “La Forca”
Segon concert de presentació de Venim del nord, venim del sud per terres valencianes. Avui actuem a l’Ateneu Popular “La Forca” de Carcaixent i portarem, per primera vegada des que gravàrem el darrer disc, la formació completa, amb baix i bateria. Cesk ja ha tornat de Castelló i, després de carregar els instruments, agafem la carretera. Al voltant de les quatre i mitja de la vesprada eixim des d’Alaquàs cap a Carcaixent. Arribem en una mitja horeta i comencem a montar. Anem amb temps de sobres, però estem una miqueta desficiosos perquè quasi mai tenim la possibilitat d’actuar amb banda! Arriba Gus amb la bateria i comencem a fer proves de so. No comptem amb massa recursos tècnics, però sembla que ens podrem apanyar. Després d’habituar-nos a l’espai, assagem les col·laboracions, que és el que portem més verd. A les 21:30 comença el concert: Cesk puja a l’escenari amb la seua guitarra marca Camps (podeu fer totes les bromes que se vos acudisquen) i interpreta algunes cançons de Set voltes rebel i d’El camí cap a nosaltres. Fa una calor terrible: el local està ventilat, però n’hi ha molta gent a la sala i la temperatura és sufocant. Cap al final del concert, Cesk fa una cançó inèdita que em crida molt l’atenció, un tema molt alegre que porta el nom de Jean-Pierre Jeunet en el títol: es tracta d’un director francés, responsable de pel·lícules com Amèlie o La ciutat dels xiquets perduts. Després de la versió bi-dialectal de Dies i nits de guerra i d’amor, ens toca el torn a nosaltres. Encetem el concert amb La clau Laura i jo, a soles. Després pugen a l’escenari Gus i Alfred, que avui juga a casa! El primer tema que fem tots junts és una versió de Va com va, d’Ovidi Montllor, amb una instrumentació estranya: baix elèctric, violí i… ouets! En acabant, passem a Contra el ciment i abans de la tornada, ja he trencat una corda! I van tres, entre les proves de so i els cinc minuts de concert que portem,,, Supose que els canvis bruscos de temperatura no ajuden massa a la meua propensió a trencar cordes de guitarra. La gent de l’Ateneu aprofita el parèntesi per fer el sorteig d’un exemplar de Teoria del caos i d’una samarreta d’El camí cap a nosaltres. Tot seguit, reprenem l’actuació i ja no es produeixen més contratemps fins al final. Per fi podem fer en directe Lletania, que és una cançó molt rítmica que necessita de la bateria de Gus per poder-la interpretar amb solvència (tot i que vàrem arriscar-nos a tocar-la a Marsella en companyia d’Àlex Badia el passat 8 de març, commemorant el Dia Internacional de la Dona). Cap al final del concert, després de Futur en venda, puja de nou Cesk a l’escenari i posa la veu a Contra el ciment, que és el vídeo que il·lustra aquesta crònica. Fem Al vent per cloure l’espectacle, amb tots els músics damunt del cadafal, tota la carn al torrador! En acabant, sopem en companyia de la gent de l’Ateneu. El dimecres, a les 22 hores, farem una tercera presentació de Venim del nord, venim del sud a la Plaça de l’Església de Muro (El Comtat), us esperem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!