Pau Alabajos

diumenge, 26 d’octubre de 2008 – Aplec d’El Puig

Darrer diumenge d’octubre, com la mítica cançó d’Al Tall. Avui actuem a l’Aplec d’El Puig, després de dinar, en l’esplanada que hi ha al costat del monestir. Per a aquells que no coneixeu l’Aplec, es tracta d’una congregació de diferents forces polítiques de l’esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebració s’ha realitzat de manera intermitent des de l’any 1915, i assolí una importància cabdal durant els anys de la transició. Es realitza en El Puig per una qüestió simbòlica: la Muntanyeta de la Patà va ser base de l’exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. En 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre altres, per què construïra un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. El cas és que actuem en format de quartet i Laura, Almudena i Andrea han de participar prèviament en una trobada d’orquestres que té lloc a l’Auditori de Paiporta. A la una i mitja passades agafem el cotxe, arrepleguem a Emiliano i ens dirigim a El Puig per dinar i fer les proves de so. La veritat és que anem prou malament de temps, però tampoc no teníem altres opcions. Dinem en dos mossos i ens vestim per a l’ocasió. Pugem a l’escenari i fem unes proves mínimes. La veritat és que es tracta d’un lloc difícil per a actuar amb el format de quartet, ja que necessitem estar molt concentrats per aportar matisos a les cançons: toquem a l’aire lliure, davant de centenars de persones, al costat d’un carrer per on no deixen de passar vehicles a tothora i molt prop d’on estan instal·lats els castells inflables per als fills i les filles dels assistents al dinar i als parlaments organitzats pel Bloc. Amb tot, ens fem l’ànim i ens capfiquem en la interpretació dels temes. Tenim molt poques oportunitats de portar un format com aquest i estem decidits a traure-li el major partit i a gaudir del concert. Una part dels assistents s’aproximen al cadafal per escoltar-nos millor, la qual cosa s’agraeix, perquè ens agrada veure la cara dels espectadors. És com una mena de termòmetre, resulta més fàcil saber si estàs connectant o no. L’anècdota del dia es produeix durant les presentacions: Andrea Tàrrega és la cellista que ens acompanya avui, però en altres ocasions hem comptat amb Cristina López per a completar el quartet de corda. La qüestió és que m’embolique, faig una barreja entre els dos noms i presente a Cristina Tàrrega?! al viol·loncel. Òbviament, el públic pensa de seguida en la presentadora dels “millors” anys de Parle vosté, calle vosté i de tants altres programes telefem de Canal9 i Telemadrid, protagonista del 100% dels zappings de la graella televisiva… Em sap greu, Andrea, no estava premeditat, de veritat, disculpa’m! Bromes a banda, ens ho hem passat molt bé damunt de l’escenari i fem un parell de bisos perquè, després del darrer tema, la gent encara en demana més. En Sense equipatge, la cançó amb què ens acomiadem definitivament, se’m trenca una corda de la guitarra i hem d’improvisar sobre la marxa una versió alternativa, amb quartet de corda i veu exclusivament. Després del concert, saludem i xarrem amb molts companys i companyes que no han volgut perdre’s l’Aplec d’enguany.
 

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!