Pau Alabajos

dissabte, 25 de juliol de 2009 – Plaça del Poble

Després de pegar unes quantes voltes per Paterna, tractant de trobar la Plaça del Poble, per fi arribem al lloc on es realitzarà un acte per reivindicar l’Horta com a Pulmó verd de la comarca. L’organització d’aquesta jornada ha volgut comptar amb diverses manifestacions culturals autòctones: després del sopar popular de germanor, que ha aplegat alguns centenars de persones, l’escriptor xativí Toni Cucarella contarà unes quantes rondalles; hi ha també programada una exhibició de cant d’estil, amb la participació de Teresa Segarra (que a més a més fa de mestra de cerimònies) i l’escola Gatzara, Josep Aparici “Apa”, Voro el versaor, la Colla Gatzara i el negre de Benimàmet. Un dels moments més emocionants es produeix quan s’homenatja la figura de Manuel Guillem, “el gallo”, l’últim carreter de la població, patrimoni viu d’un ofici que ha anat perdent-se progressivament. En acabant, i ja encarant la recta final del festival, és l’hora de la cançó d’autor. Puja a l’escenari Cifu, un cantautor de Silla, que interpreta uns quants temes de la seua maqueta, acompanyat per un percussionista, clarinetista i cantant de hip-hop! Ens toca cloure l’acte a Laura i a mi. Abans de pujar al cadafal, ens quedem blanc de l’ensurt, perquè se’m cau la guitarra a terra, acabada d’estrenar (tenia mal enganxada la cinta i el colp ha sonat fortíssim!). Però afortunadament, només se li ha mossegat una miqueta la fusta de la vora, una senyal sense importància. Podem fer mitja dotzena de cançons sense cap problema. Contra el ciment és la cançó estrella de la nostra intervenció, tenint en compte que s’adiu molt bé a la temàtica de l’acte. Acabem amb una versió d’Al Vent, amb la pràctica majoria del públic cantant! Baixem de l’escenari i comencem a arreplegar els instruments. Ens acomiadem de Gemma, Xavi i companyia, que han fet un viatge rellamp al País Valencià des d’Olesa de Montserrat! També ens quedem xarrant una miqueta amb Mariajo de Ca Revolta sobre el darrer Cantautors a Torrents. Ens n’anem amb una sensació d’optimisme: és important que se seguisquen organitzant actes d’aquestes característiques, reivindicacions positives i actives de l’Horta, no com un exercici nostàlgic de folklorisme, sinó com un patrimoni cabdal per al nostre futur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!