Pau Alabajos

divendres, 12 de setembre de 2008 – Sala d’actes de la Universitat d’Alacant

Des de Barcelona conduïsc fins a Torrent, on he quedat amb Laura i amb Víctor per arreplegar-los i desplaçar-nos cap a Benissa. És la segona vegada que hi actuem aquest estiu, però aquesta vegada ho farem en companyia del nostre amic Cesk Freixas, que ahir va fer un gran concert a l’Arc de Triomf, en el marc de la Festa per la Llibertat que cada any s’organitza després de la manifestació de l’Onze de Setembre i que també va comptar amb l’Elèctrica Dharma i amb la Troba Kung-fú. Arribem al poble al voltant de les vuit de la vesprada i comencem a montar l’equip. Anem amb temps de sobra i les condicions acústiques de la sala ens faciliten molt la feina. A més a més, portem un format molt senzillet que no dóna massa problemes. L’espai és una miqueta especial: té una graderia d’unes 100 places enfront del cadafal i després un galliner a 4 ó 5 metres d’altura amb unes 100 butaques més. És curiós haver d’inclinar tant el cap per poder veure la cara dels espectadors: sembla un estadi de futbol! A això de les 9 ens encaminem cap al Casal Jaume I, on Òscar i la resta de companys de l’Assemblea de Joves de Benissa han preparat unes taules per a sopar. És el quart any consecutiu que organitzen aquest Circuit de Música en Valencià i cada edició creixen una miqueta més: enguany, a banda del nostre concert, han organitzat un parell de festivals de rock (Odi, Mugroman i Aspencat el dia 20 de setembre a la Plaça Jaume I i Alternativa Aborigen i Skatimat el dia 27 de setembre en el Casal Jaume I). Tranquil·lament, ens dirigim cap a l’extensió universitària i ens sorprén la quantitat de gent que està fora, esperant que comence l’espectacle. Quan entrem i ens adonem que la meitat de les butaques estan plenes, arribem a la conclusió que aquest espai se’ns ha quedat curt i, prova d’això, és que els espectadors han de seure a les escales o quedar-se de peu al costat de la porta d’entrada. A les deu passades, després de la projecció d’un vídeo que recull les activitats i iniciatives que desenvolupen quotidianament els companys de l’Assemblea de Joves de Benissa, Cesk puja a l’escenari amb Víctor Nin a la guitarra . Com sempre ens té acostumats, realitza una gran actuació, cada vegada se’ls veu més acompassats. Quan acaba el seu darrer tema, Cesk em convida a cantar en Dies i nits de guerra i d’amor. Puge a l’escenari i, llevat d’algunes dubitacions en certes estrofes (“assajar és de covards!”), la cançó queda bastant lluïda. Tot seguit, ens toca el torn a nosaltres. L’acústica de la sala és formidable i, simplement, ens deixem portar per les notes i els acords: és impressionant contemplar les graderies plenes de gom a gom, mirar cap a dalt i no poder diferenciar ben bé les faccions dels rostres del públic. Cap al final de la nostra part de l’espectacle, convidem a Cesk pujar al cadafal i canta amb Laura i amb mi una segona versió de Contra el ciment. Com a cloenda, i per a posar el punt i final a l’espectacle Venim del nord, venim del sud, fem una versió a dues veus d’Al Vent, del xativí Raimon. Després d’arreplegar el material i xarrar amb alguns amics que s’han desplaçat fins a Benissa per a veure el concert, ens dirigim al Casal Jaume I, a fer un glopet (no tot pot ser treballar! hehe) i acabem anant a un altre local del poble, el nom del qual sincerament no me’n recorde, en companyia de Saül, Aura, Fermí (de Pego) i Belén, que ens fa d’amfitriona… i fins ací puc llegir, no m’estireu de la llengua!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!