Pau Alabajos

dimecres, 10 de setembre de 2008 – Plaça de les Fonts

Avui fem doblet: actuem a Olesa de Montserrat a les 21:00 i a Castellbisbal a les 23:00. Laura havia d’acompanyar-me en aquesta expedició, però s’ha posat malalta i no ha pogut vindre. El primer dels concerts està organitzat per la Coordinadora de l’Esquerra Independentista del Monserratí, que ha previst una sèrie d’actes per a la vespra de l’11 de Setembre: una xarrada a càrrec de l’historiador Valentí Gual al voltant de la Guerra de Successió, un sopar popular, una marxa de torxes i un acte polític. Abans d’anar cap al centre d’Olesa, passe per l’estació de ferrocarril a arreplegar a Laia, que em tirarà una maneta amb el tema del merxandatge i que, amb tota seguretat, tindrà una sobredosi de Pau Alabajos aquesta nit. El GPS ens condueix a la Plaça de les Fonts, situada en el nucli històric d’Olesa. Gemma i alguns companys de la Coordinadora ens estan esperant per fer les proves de so. L’equip és d’abans de la Guerra Civil i no sembla donar massa garanties, però després de canviar alguns cables de lloc i de tocar alguns botons i rodetes, comença a funcionar com cal. A les 21 hores, després d’una breu introducció per part d’una de les companyes de la CEIM, encetem l’actuació amb Contra el ciment. La gent està asseguda en dues taules llarguíssimes, sopant amb la nostra música com a banda sonora. El públic mostra molt de respecte, parant atenció a les nostres paraules durant els seixanta minuts que dura el concert. Pren especial vigència el tema València, 9 d’Octubre, que tot i parlar de la Diada del País Valencià, molts dels elements que s’hi recullen poden aplicar-se perfectament al cas de l’11 de Setembre: la pujada d’adrenalina que suposa capbussar-te en un oceà de càntics i banderes, la carn de gallina quan escoltes certs himnes, l’efecte d’algunes paraules carregades d’esperança… Posem el punt i final amb Futur en venda i ens fiquem a arreplegar tot el material a corre-cuita, no volem arribar tard a Castellbisbal i ens afanyem tant com podem. Després de signar uns quants CDs i xarrar amb alguns espectadors, comencem a carregar el cotxe. Com que augurava que no tindríem temps per a pegar un mosset, Gemma ha tingut el detall de preparar-nos per a sopar una truïta enorme, un parell de llesques de pa amb tomaca i un pastís deliciós! Tot boníssim, companya, moltíssimes gràcies! Després d’acomiadar-nos de tothom, prenem la carretera en direcció a Castellbisbal sense perdre ni un minut…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!