Pau Alabajos

dissabte, 9 d’agost de 2008 – Pou d’Avall

Arribem a Benissa a les set de la vesprada. Joan ens està esperant en el Casal Jaume I, mentre amaneix les coques, la beguda i les postres per al sopar de pa i porta d’aquesta nit. Belén arriba una miqueta més tard, per ajudar-lo a carregar les neveres al cotxe i tirar-li una maneta amb el que faça falta. A les vuit passades, fem cap al llavador del Pou d’Avall. Recentment, molt a prop, en les obres de construcció d’unes finques, s’han trobat restes arquitectòniques d’una antiga església i el que semblen les fonts originals que canalitzaven l’aigua fins al llavador. La Conselleria de Territori i Habitatge està estudiant el cas ara mateix: esperem que, per una vegada, actuen amb trellat i interrompen les obres. Aquest conjunt històric, després d’un procés exhaustiu de restauració, tindria un atractiu patrimonial i turístic molt interessant per al poble i es podria reivindicar com a zona verda i d’esbarjo. Abans de descarregar els instruments ens trobem amb la gent de Poble Nou de Benitatxell, que s’han arrimat al concert abans d’hora. Xarrem una estona sobre la situació política del seu poble, que ha botat a la primera plana dels diaris després de la detenció de l’alcalde de la vila, Juan Cardona, i de la primera tinent d’alcalde, l’austriaca Hannelore Rheindorf, acusats de corrupció urbanística. Com que els xics tenen una miqueta de pressa i no poden quedar-se a sopar, fem unes quantes cançonetes de prova en el llavador, per acomodar-nos a l’acústica de l’espai i per no deixar-los amb un pam de nassos. Abans que se’n tornen cap a Benitatxell, els dediquem Contra el ciment, com no podria ser d’una altra manera… A poc a poc, la gent va arribant al Pou d’Avall i s’asseu a sopar al voltant del safareig. És la segona vegada que participem en aquest cicle i, la veritat, és que es tracta d’una iniciativa molt interessant: els organitzadors convoquen una mena de jam session poètico-musical i conviden a un cantautor perquè faça de conductor de la vetllada. Després de cada cançó, els espectadors tenen l’oportunitat de recitar un poema, o llegir un conte, o compartir un text amb cert rerefons, allò que més els abellisca. És bonic veure com la gent s’implica i participa. Després de cada tema que interpretem, es respira una tensió motivada pel pànic escènic dels rapsodes ocasionals, suposem que no estan acostumats a llegir en públic. L’ambient, però, és molt adient per a aquesta mena d’actes: una nit d’estiu a l’aire lliure, amb fanalets repartits per tot el llavador, la gent molt propera i sense micròfons ni aparells electrònics. Resulta molt fàcil ficar-se en el paper i deixar-se portar per les paraules. Escoltem cançons tradicionals portugueses a capel·la, textos de Bernat Capó (natural de Benissa i expert en cultura popular), contes russos, chansons franceses, poemes de totes les mides i colors i, fins i tot, un fragment molt especial de la correspondència jurídica d’un procés de divorci. En definitiva, una nit màgica, a la llum de les espelmes, entre amics, amb una intimitat que posa els pèls de punta. Després del concert xarrem amb una parella que ens havien vist actuar a Alfafar i a Catarroja. Aprofitant que es trobaven de vacances a Benissa, han decidit acostar-se al llavador. També intercanviem algunes paraules amb una gent d’Elx que ha fet bona cosa de quilòmetres per a assistir a aquest acte, acompanyats d’uns amics bretons. Finalment, ens acomiadem i, abans d’anar-nos en a casa, ens passem per la platja d’Oliva per a fer un últim glopet amb Fermí i Laura, que tampoc no han volgut perdre’s la vetllada. Ah, per cert, tornarem molt prompte a Benissa per presentar l’espectacle Venim del nord, venim del sud en companyia del penedesenc Cesk Freixas, ja us anirem donant més informació!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!