Pau Alabajos

dissabte, 5 de juliol de 2008 – A Gentalha do Pichel

A les dues del migdia aterrem a l’aeroport de Santiago de Compostel·la. Na Bàrbera ens hi està esperant a l’arribada amb un cartell del concert d’aquesta nit perquè poguem trobar-nos fàcilment. Fem cap a sa casa i coneixem a Paco. Bàrbera i Francesc són una parella formada per una mallorquina i un valencià que es conegueren en un erasmus a Perpinyà. Porten un parell d’anys a Santiago donant classes de català a la universitat. Viuen en un pis “als afores” de la ciutat (a 10 minuts de la Plaça de l’Obradoiro). Ells dos, en companyia d’altres valencians, balears i catalans han constituït l’Ambaixada dos Paises Catalans na Galiza, que vetlla per la difusió la cultura catalana en aquestes terres i miren d’agermanar dues nacions sense estat en situacions molt paral·leles. Paco ens espera amb un arròs a banda recepta d’agres (per a llepar-se els dits) i un polp “a la Mediterrània” (que és un pulpo a feira cuinat per un valencià). Després de dinar anem a pegar una volteta per Santiago. És una ciutat que cap en un puny. Les seues pedres contenen molta història. es percep a cada petjada. És bonic perdre’ns pels carrerons del centre històric i anar tastant trossets de torta o formatges del País que els botiguers t’ofereixen a la porta dels seus establiments. A les set de la vesprada ens arrimem a A Gentalha do Pichel, que es tracta d’un centre social molt dinàmic on un nombrós grup de joves de la ciutat organitzen habitualment activitats en defensa de la cultura i la llengua gallega. Avui, amb la col·laboració de l’Ambaixada, han programat una nit catalana amb un soparot de categoria: coques de trempó, escalivada, fideuà i altres delícies tradicionals de casa nostra. A continuació, ens correpon a nosaltres oferir un tast de cançó d’autor valenciana. El concert ix una miqueta accidentat: amb un canvi de temperatura tan brusc (ací fa quasi 15 graus menys que a València i hem d’anar amb manegueta) i també els canvis de pressió del vol, han deixat les cordes de la guitarra una miqueta tocades. Tot un rècord: tres cordes trencades en una mateixa actuació. Sort que Paco toca l’acordió diatònic en un grup molt interessant d’ací que es diu Ataque Escampe i es presta a fer una demostració pràctica per a amenitzar l’espera mentre solucione el problema. Just quan acaba d’interpretar El tio Pep se’n va a Muro (que connecta amb la darrera actuació que férem abans d’agafar l’avió cap a l’Atlàntic) ja tinc l’instrument preparat per a reprendre el recital. Em resulta curiosa la comunicació amb el públic: amb les quatre coses de gallec que m’he ensenyat  des que estic ací, la facilitat dels espectadors per entendre el català (molts d’ells són estudiants de filologia o estan conscienciats lingüísticament) i amb l’ajuda del castellà per traduir certes coses, ens resulta molt còmode expressar-nos. Després del concert comencen les projeccions d’alguns vídeos interessants: Arrels de lluita, produït per la gent de Maulets; Ja en tenim prou, molt semblant a la versió autòctona Hay que botalos; el concert de la gira En moviment d’Obrint Pas; el concert de comiat d’Inadaptats; el concert del Palau Sant Jordi de l’any 91 o una actuació de Llach al Liceu. Entre aigua de València i licor de café (no confondre amb el nostre café licor: el d’ací està fet amb aiguardent i seria un sacrilegi mesclar-lo amb coca-cola, etcètera) l’acordió de Paco comença a disparar notes de cançons populars i la gent d’A Gentalha va sumant-se a la festa. La nit acaba a les tres de la matinada, entre cants improvisats i els grans èxits del folk d’ací d’allà o viceversa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!