El referèndum d’Arenys és important per diversos motius, que amb la perspectiva dels dies intentaré comentar.
En primer lloc, confirma a nivell nacional allò tan conegut dels periodistes d’esports: la por també viatja en pont aeri. En aquest cas, la por dels catalans a la independència s’està substituint per la por dels espanyols. (segueix…)
Espanya, encarnada en l’Estat Espanyol, ja no pot oposar-hi la força, i fins i tot els setanta falangistes que hi van acudir van servir per certificar que ja no fan la por que havien fet anys enrera.
La por se n’ha anat a Espanya. Ara veuen, horroritzats, que ni tans sols no poden emprar la via de la seducció (que sí va funcionar als canadencs), perquè ni ells en saben, ni aquí tindria efecte sobre uns catalans massa escaldats.
Per això responen amb acusacions d’inconstitucionalitat i de manca de validesa, tan inútils com contraproduents. Espanya té por. Cada cop ho veu més gent. Tenen por, precisament, de què deixem de tenir por, perquè aleshores haurem fet un pas de gegant cap a la llibertat. Després d’Arenys, molta més gent ha deixat de tenir por. I Espanya, és clar, en té molta més de la que vol reconèixer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!