Llàstima d’oportunitat perduda…! El referèndum, com molts ens temíem, haurà d’esperar. Mentrestant, m’han fet força gràcia les delcaracions de l’etern candidat de CiU, dient que no volia la presidència de la Generalitat "a qualsevol preu". No, és clar, que no! Si el preu és retardar la reforma de l’Estatut durant quatre anys per imperatiu d’Aznar, cap problema. Si el preu és rebaixar l’Estatut aprovat pel 90% del Parlament, i deixar-lo desarmat i "desblindat" (amb permís de l’IEC) perquè el tribunal constitucional dels espanyols l’acabi de rematar, cap problema. Ja li clavarà la bronca al Gran Mentider per permetre un segon Govern d’esquerres en lloc de fer-lo a ell president.
Ah, però si el preu és donar la veu als catalans sobre el seu futur, si el preu és fer enfadar els que paguen els donatius "anònims" tan "generosament", aleshores està clar que no es pot ser President de la Generalitat a qualsevol preu! Només faltaria! Com deia aquell, "qui s’han cregut que som"!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!