En la València de finals dels 80 del segle passat, s’explicava que per crear del no-res un partit amb garanties d’èxit (com fou en un temps Unió Valenciana), només calien dues coses: un diari (com Las Provincias) i cent milions de peles.
Cent milions de peles són 600.000 euros, una mica menys del que Convergència ha reconegut que van agafar dels contribuents (quan manaven a la Generalitat) per donar-ho a Convergència, previ “blanqueig” a través de l’inefable Millet i la fundació Trias Fargas. Déu n’hi do. I a sobre resulta que aquestes eren donacions declarades, a les quals cal afegir totes les anònimes abans que ERC en promogués la prohibició per llei.
No tots els partits són iguals, com intentava fugir d’estudi el màxim dirigent unionista: n’hi ha que suquen a fons, i n’hi ha d’altres que, no només no suquen, sinó que intenten que ningú suqui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!