Els comportaments ètics no son patrimoni ni necessariament han d’estar lligats a cap creença religiosa; encara que en altres èpoques mancades de llibertats, que molts recordem, les autoritats eclesiàstiques tenien un pes específic molt fort en aquest sentit i els seus criteris eren determinants i quasi obligatoris sense dret a discussió. L’ètica tampoc ha de ser l’alternativa laica a l’ensenyament religiós ni s’ha de convertir en un adoctrinament substitutori per aquells que no estan en sintonia amb cap religió. En una societat lliura, plural i democràtica, tal com pretén ser la nostra, els valors ètics més racionals han d’estar present arreu; des de les més altes institucions fins a la convivència més quotidiana, posant molta atenció a l’escola com a viver educatiu de les persones, i sempre al marge de les influencies religioses que pugui practicar cada persona.
Els valors ètics basats en la raó i l’experiència impliquen a tothom i el resultat de la seva aplicació ens portarà una millor i més feliç convivència; en canvi, els valors ètics, naturals o sobrenaturals, que pugui trametre una determinada religió només afecten a les persones seguidores d’aquesta determinada religió. Per dir-ho d’alguna manera les persones creients també han d’assumir comportaments ètics racionals; mentre que formar par d’una creença religiosa es un fet totalment voluntari.
Educar i posar en pràctica valors ètics universals ha de formar part de qualsevol pla d’estudis; no com una simple assignatura, sinó com el fil conductor de tot el procés educatiu i amb l’ implicació dels governants, famílies i mestres. L’ instrucció religiosa en canvi ha de ser una opció privada; que els governs no han d’obstaculitzar, però que tampoc han de potenciar i molt menys sufragar amb diner públic. Els plans d’estudi han d’incloure alguna assignatura que tracti de la història de les religions, dels símbols i mitologies, amb preferència a la tradició “greco-romana-cristiana” que tant important és per entendre la nostra cultura; però en cap cas es pretendrà formar creients, sinó informar als alumnes.
L’esforç d’inculcar valors i comportaments ètics a la nostra societat, racionals i deslligats de qualsevol creença, ha de ser prioritari si pretenem una societat més lliure, més humana i més justa. Espavila’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!