fera ferotge
ÒSCAR GUÀRDIA
Des que tinc la majoria d’edat he votat a totes les eleccions que s’han convocat. Si no m’erro, em sembla que no me n’he saltat cap, ni municipals, autonòmiques, espanyoles (congrés i senat), europees, referèndum per la constitució europea, referèndum per l’estatut, mai, cap.
Però diumenge no ho faré. No. Ho tinc clar. I no ho faré bàsicament per una raó: per coherència nacional. Tinc clar -des de fa anys- que l’única sortida viable per Catalunya és la independència, i per tant, el que penso fer des d’ara i fins aconseguir la independència total del país (no només la del Principat) és lluitar per aquesta causa, i això, no s’aconseguirà votant al parlament espanyol. [n’hi ha més]
Reconec que més d’una vegada he votat formacions que branden amb força la bandera independentista, convencent-nos (o si més no intentant-ho), que votant-los, aconseguirem la independència de Catalunya. M’han enganyat una vegada, però dues no.
De què serveix anar a Madrid? Bé, segons ells per a moltes coses, per mi, per a ben poc. Imaginem-nos, que en el millor dels casos, el 100% del vots emesos a Catalunya fossin independentistes, serviria per res? Jo crec que no.
No aniré a votar però tampoc em quedaré a casa. Practicaré una abstenció activa. No votaré a Parlaments estrangers que ens han imposat la seva supremacia i han relegat a l’òrgan de representació màxima del poble català a una mera figura regionalista de segona categoria. Seguirem, però, creient fermament en la democràcia i treballant perquè algun dia, el nostre Parlament, obtingui la majoria necessària per decidir que vol caminar sol.
Per tant, a tots els independentistes els hi dic que treballin a casa seva, començant pels seus ajuntaments, per fer créixer el sentiment independentista arreu del país, i als sobiranistes, que nos ens embauquin més.
És demostrat que a Espanya no la canviarem, i sentir-nos còmodes dins d’aquest Estat és impossible. Ens van enganyar amb la “transició”, amb la constitució, amb l’Espanya de les autonomies, amb l’estatut, i ara ens volen seguir entretenint amb el futurible pacte fiscal. Què més us cal, senyors botiflers, per adonar-vos que som uns cornuts i que encara anem a donar les gràcies?
No aniré votar acceptant que votar és un dret i no una obligació, i acceptaré també les crítiques dels més grans que ens recorden que ells, durant molt de temps, se’ls hi va negar el dret a vot. Doncs jo, per obligació, no votaré a un Parlament (i a un Senat -algú sap què s’hi fa al Senat?-) què no és el meu i que menysté al propi.
Vull un estat, i no penso legitimar l’estat espanyol amb el meu vot. Votaré a les meves institucions, les que em representen, perquè aquestes es puguin desprendre’s d’Espanya i França definitivament.
Dibiux: Maria Oliva.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
abstenció activa?
n’hi ha més de 360 dies a l’any
que el voldran fer fora amb l’abstenció activa
ara el que hauria de tocar
és manifestar les posicions independentistes
tanmateix a través del vot
i sufragi universal
a tots els àmbits que pugam.
no és incompatible votar independència
i entrenar el vot independentista
amb l’independència
Al contrari buscar sempre
qualsevol escusa per abstenir-se
els dies que no ens hauriem d’abstenir
pot ser sí, que siga més incompatible amb l’independència.