oriol fuster i cabrera

tranquil·litat i bons aliments

Germà Bel: «L?acidesa és una característica molt nostra, i també un enfocament necessari a l?hora de fer front a determinades preses de pèl»

6 d'abril de 2014

Decidit i contundent, amb la seguretat de qui sap què prescriu, Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, 1963) parla ràpid. Seguir-li el fil és fàcil i incitant: tanmateix, un sol segon d’excés de concentració en la presa de notes pot suposar un daltabaixet a l’hora de pair-ne el discurs. Còmplice i afable, bon representant de la millor vessant

Llegir més

Ebook i peixos sense bicicleta

17 de març de 2014

Fa tres anys vivia a Bucarest, on feia un Erasmus. Un dia, fent faena de la universitat en un cafè, vaig veure que l’amic amb qui estava feia servir una cosa estranya: un lector de llibres digitals. Curiós i una mica escèptic, –perquè mai li havia trobat l’interés, a la cosa esta, la veritat– vaig

Llegir més

París imprevís

13 de gener de 2014

éad, tornar a París en autobús trinco-trinco, anar fins la Gara de Lyon, comprovar que òbviament has perdut l’últim cap a Barcelona, barallar l’opció Perpinyà i encabat Barcelona verrminuí, pensar en qui pots apel·lar a Perpinyà si daixonses, comprovar que no en tens el telèfon i que de fet no tens telèfon, que l’havies deixat

Llegir més

Sobre els Erasmus

6 de novembre de 2013

Objectivament, poder acollir-se a un conveni que et permet matricular-te en una universitat estrangera i cursar-hi un any amb (relativa) poca faena burocràtica és una oportunitat molt bona. Ho és a nivell acadèmic –aporta una perspectiva polièdrica a les matèries que treballes en els teus estudis–, a nivell (futur) professional –et permet conèixer altres realitats

Llegir més

#ARA1000diaris o la Catalunya post-CT

7 de setembre de 2013

En la literatura feminista i acadèmica es sol parlar del sostre de vidre per a referir-se als límits –invisibles però sovint infranquejables– que es troba una dona a l’hora de desenvolupar-se en el món laboral. Degut a esta tendència –no omnipresent però sí existent–, la dona podrà anar ascendint normalment –en una empresa, per exemple–

Llegir més

Jesús Moncada, unplugged

13 d'agost de 2013

A Jesús Moncada el recordem avui dia per possiblement una de les coses més boniques per les quals es pot recordar una persona: per, com faria un Txèhov qualsevol, haver fet de la seua realitat –el seu poble, els seus paisatges i la seua gent; desconeguts, apartats i perifèrics tots– part d’un imaginari universal compartit

Llegir més

Qüestió de prior(it)ats

15 de juliol de 2013

Disculpeu-me l’arrancada de cavall i previsible parada de burro, però jo trobo que dient que la vida és una merda en realitat no descobrim gran cosa. Tampoc afegint-hi que i al final et mors, com deien en una pel·lícula prou mítica. Ara: si com diu la saviesa popular un optimista ben informat acaba sent pessimista,

Llegir més

Girona, Perpinyà. Pa’l norte

3 de juliol de 2013

Girona. Parada d’una horeta abans d’agafar el bus. La gent, aquí, és així com molt europea. Seriosa, culta, democràtica. Probablement avorrida. Les xiques, tanmateix, són molt boniques. Tot deu anar lligat. Un cartell anuncia Daddy Yankee a L’Hospitalet. Potser contradiu les afirmacions d’abans. Clar que al final tot és prou metasarcàstic. Trobo. Un casc antic

Llegir més

Marin Sorescu: per entre els versos

12 de juny de 2013

Difícilment es pot explicar Romania si no és amb poesia. Difícilment es pot explicar Romania si no s’hi ha viscut. Ben mirat, difícilment es pot explicar un país, Romania o qualsevol altre: al cap i a la fi, ¿ens comprenem, els catalans?. Tanmateix, la impossibilitat de comprendre integralment no ens hauria de traure la fam

Llegir més

Mirar enrere per a seguir avant: 100 motius

7 de maig de 2013

Pare orgullosíssim, Joaquín «Jokin» Moya acudix a la cita amb una menudeta –i molt activa– Cinta, de 3 anys. La disposició de la cafeteria on hem quedat no permet un gran camp de visió a Joaquín: la xiqueta –el pollastret, que li diu Joaquín carregat d’amor–, per tant, cada vegada que desapareix de l’ull atent

Llegir més

Sardenya. Perquè desvariejar encara és gratis

14 d'abril de 2013

No tenies clar si agafar tren o bus a la segona etapa del viatge, però amb només vint minutets de trajecte n’has tingut prou per a decidir-te. Camp rere camp, bosc rere bosc, verdor per tot arreu; la sensació que Sardenya s’ha de recórrer en cotxe es fa cada vegada més present. Arthur Caravan posen

Llegir més

La vida al seu costat

21 de març de 2013

Feia poc que havíem canviat de segle. Els que en teníem ens connectàvem a Internet amb tarifa plana, a partir de les sis de la tarda entre setmana –i tot el dia en dissabte i diumenge– amb un mòdem que feia una melodia bastant graciosa. Començàvem a baixar música, i havíem passat de Napster a

Llegir més

Barcelona, nou estat d’Europa?

1 de març de 2013

No ens ho poseu gens fàcil. Ho intentem, eh, però es fa molt complicat. Mireu: a ningú ens agrada el discurs victimista, queixar-nos per tot o parlar de les diferències entre “Barcelona” i la resta del país. És pesat, carrega, es confonen enemics, enfronta persones i acaba sent contraproduent. Tenim clar que no ha de

Llegir més

Vianda literària per a peixos que remunten la corrent

5 de febrer de 2013

Sacralitzat per uns, menyspreat per d’altres, el de la literatura és un món que, sense ser potser massa valorat socialment, sí que és molt apreciat en determinats àmbits. I tal i com passa en altres expressions culturals, sovint algunes de les veus literàries més interessants són aquelles que no vénen emeses per les patums del

Llegir més