ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Em sorprén que el conseller Mas-Cullell vulgui importar Las Vegas a Catalunya. Opino que el conseller té una categoria intel.lectual i moral molt per sobre del que suposa aquest projecte. Ja entenc que estem desesperadets amb el tema dels calés però sovint tinc la sensació que ens fotem un tip de fer passos en fals i, en canvi, no avancem cap al lloc on hem d’avançar que és el concert econòmic al que no hauríem d’anomenar pacte fiscal (perquè de pacte fiscal n’hem tingut no sé quants fins ara i cap de satisfactori i el concert també és un pacte fiscal però un pacte fiscal molt concret: el que ens convé als catalans i no només als del Principat sinó també als de València i les Illes ).

Això de fotre un gran casino a Catalunya em recorda una mica com quan els socialistes es van plantejar que entre la Ronda de Sant Pau i el Paral.lel s’hi obrís el prostíbul més gran d’Europa.  Barcelona havia de presumir de tenir el prostíbul més gran d’Europa? Això enriquia de debò el país o el tornava més miserable? Pel que fa al Casino tres quarts del mateix: tenir Las Vegas europea ens enriqueix com a país o ens empobreix? Fa que siguem millors o pitjors? Volem que els principatins i els seus visitants ens gastem més diners en el joc? Jo crec que la resposta a totes preguntes és que no i, per tant, és una inversió que no ens interessa.

Per si tot això no fos prou, resulta que els inversos volen aconseguir uns privilegis socials i laborals –per a l’empresa,  s’entén- que convertirien el Principat en una república bananera. Com és podria explicar a la gent d’aquí que ha de tributar d’una manera i acceptar que aquesta gent, que bàsicament s’enduria els diners de la gent d’aquí a casa seva, tributés molt menys? A veure, en aquestes condicions, em sembla que molts catalans muntarien empreses però aquí hi ha una cosa que se’n diu competència deslleial.

Esperanza Aguirre – que és una política de monarquia bananera – ja ha dit que Madrid s’obrirà de cames per tal d’acceptar tot el que vulgui l’empresa americana per tal que s’instal.lin a Madrid. Va per ells el pollastre, jo ja els hi regalo amb un llacet.  Però no em deixa de sorprendre que aquests polítics que no volen ni sentir del pacte fiscal català, quan han de venir uns ianquis els hi donen el pacte fiscal de cop i més i més. República bananera, el que déiem.

El problema que tenen a Madrid és que Madrid està al cul del món. És una capital enmig d’un erm. El mar els hi queda molt lluny. El clima no és gens temperat. La gastronomia és mediocre. La gent no parla idiomes. I,en fi i modèstia a part, la comparació amb Barcelona o amb València fa riure.  Precisament per això, perquè Madrid sap que no pot competir ofereix saltar-se totes les lleis a la torera.

Però jo penso que a nosaltres, per molt que a la curta això suposes la creació de no sé quants llocs de treball, és quelcom que no ens interesa, com tampoc no ens interessa la loteria de la Generalitat i d’altres coses per l’estil. El país que nosaltres volem construir és un país amb una certa excel.lència.També moral, és clar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!