Comentari d’Héctor López Bofill publicat a l’Observatori de l’Estatut
Mentre que el text del 30 de setembre preveia la competència de la Generalitat per executar la legislació estatal i europea en matèria de treball dels estrangers, el text aprovat pel Congrés condiciona l’exercici d’aquesta competència a la “necessària coordinació que correspon a l’Estat”. La incidència de l’Estat queda reforçada amb aquest esment i, per tant, la presència d’un títol que permeti l’aprovació de normativa estatal sobre competències executives de la Generalitat vinculades, especialment, a la tramitació i resolució d’autoritzacions de treball i dels seus recursos.
Amb el text del 30 de setembre la determinació del contingent de persones immigrades amb destinació a Catalunya s’havia de resoldre a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. En canvi, amb el text actual només s’assegura la participació de la Generalitat en una decisió que correspon a l’Estat en un marc multilateral amb les altres Comunitats Autònomes.
Així mateix, decau la competència de la Generalitat en “l’establiment i la regulació de garanties en relació als drets i deures de les persones immigrades”. La desaparició de la Disposició Addicional Tercera en el redactat del 30 de setembre significa que totes les competències vinculades a immigració esmentades seran, de fet, d’assumpció incerta fins que l’Estat no aprovi una Llei Orgànica de transferència de competències de l’article 150.2 de la Constitució Espanyola amb caràcter posterior a l’aprovació definitiva de l’Estatut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!