La quarta és la nostra darrera setmana als Ports. Els dies finals ens serveixen per acomiadar-nos d’aquesta màgica comarca i de la seua gent. Dimarts rebem la visita d’un grapat de voltors. El seu vol és tot un espectacle. Abans de marxar però, la traca final. Un bon grapat d’amics passen pel mas a deixar
Després de la ressaca de Sant Antoni, i apurant al màxim el temps de gravació el diumenge de vesprada, ens acomiadem de Xabi i Unai. Dilluns de matí arriba una altra visita: Abdeljalil Kodssi. Ell i la seua profunda veu gnawa, impregnen el mas d’aquell inconfusible aroma del nord d’Àfrica. Durant la setmana comença també
La segona setmana la passem enclaustrats a l’estudi gravant guitarres. A finals de setmana però, la cosa canvia. Rebem la visita de Xabi i Unai del grup basc Trkizio. Amb ells compartim un cap de setmana de fusió de tradicions ancestrals: txalapartes, dolçaines, trikitixes i festes de Sant Antoni! (Continua) Divendres de nit, Jaume Tècnic
Després d’una setmana de gravació les sensacions són immillorable. El mas és una passada i l’oratge ens ha brindat una espectacular nevada. A més el nostre tècnic de so ha aconseguit fer sonar la bateria com mai. En poc més de cinc dies hem gravat totes les bateries i els baixos i hem començat a
Després d’una llarga marxa a través d’acords, lletres i cançons, ha arribat l’hora. Avui diumenge, partim cap al mas-refugi que hem acondicionat per a gravar el nostre nou disc. És la segona etapa d’un llarg viatge que vam encetar ara fa un any, durant la gira Internacionalista Tour. Ara després de tancar-nos uns quants mesos
Ahir vam tindre la sort de participar en un la presentació del cd i dvd en directe Envit a Vares que acaba de publicar Al Tall. La veritat és que quan et veus encerclat de músics i talents d’aquestes magnituds et sents afortunat. Afortunat de poder gaudir de la seua música i afortunat de tindre’ls
Aquesta nit no hem pogut evitar escriure. Sols a casa, acabant cançons, lletres, melodies, ens hem trobat de sobte amb l’esperada mort. Ens hem trucat i de seguida ens han tornat aquelles gravacions de les darreres paraules d’Allende al Palau de la Moneda o aquelles imatges en blanc i negre de la repressió, la tortura
Aquest són el tres únics concerts que s’han suspès enguany. Els dos primers per pluja i el darrer per problemes amb la policia. La veritat és que sempre que passa alguna cosa i has de suspendre el concert tens una sensació estranya. A Cocentaina hi teníem moltes ganes d’anar perquè allí vam fer una xerrada
Última nit, últim concert. El que semblava una meta llunyana i infranquejable ha arribat. El temps ha passat ràpid però, i crec que és l’opinió general de tots, teníem ganes que arribara aquest dia. La veritat és que estem un poc cansats de tan de viatge, tanta furgoneta, tant de veure’ns les cares, tant de
A Balaguer arribem des de Manresa, on ens hem reunit amb la gent de Propaganda per a tancar tot el referent al nou disc. Aquest és el tema que ens ocupa tot el temps. Estem tot el dia a casa treballant amb les cançons noves, escrivint lletres, composant melodies, canviant estructures, pensant el nom i
Avui tornem a Castelló de la Ribera, i ho fem en motiu de la Festa per la Independència que des de fa 14 organitza Maulets a la ciutat de València. Enguany però, la plaça del barri del Carme on sempre es fa la festa està en obres i no es fàcil, per no dir impossible,
Després de descansar i gaudir del nostre primer dissabte a València des de fa mesos, tornem a carretera per anar cap a Cardedeu. Allí actuarem en el festival contra la construcció d’un camp de Golf sobre una finca agrícola de Vilalba, al municipi de la Roca. Al País Valencià, vivim una increïble plaga d’aquest fenomen.
Només acabar el concert de Vilafranca intentem anar a dormir. És fa difícil per la quantitat d’amics i companys que hi trobem. De bon matí ens plantem al Prat per agafar un avió cap a una terra llunyana i desconeguda: Astúries. Al mostrador d’Spanair però, sorpresa: els bitlles electrònics que hem comprat no han estat
A Vilafranca fa un any que no toquem i en tenim ganes. Avui erl concert és en solidaritat amb els joves de la comarca que van ser detinguts i torturats a El Monjos per la Guàrdia Civil. Els fets van passar als 2002 quan un grup de joves independentistes es manifestaven contra la visita de
Entrant a Lleida amb la furgoneta, recordem la nostra primera vista a la ciutat, quan encara no teníem ni 18 anys. Vam arribar a Lleida en tren, carregats amb els instruments i sense dormir, després d’haver tocat a Tavernes de la Valldigna. En aquella època no existien els mòbils i quan vam arribar no vam