Aquesta nit no hem pogut evitar escriure. Sols a casa, acabant cançons, lletres, melodies, ens hem trobat de sobte amb l’esperada mort. Ens hem trucat i de seguida ens han tornat aquelles gravacions de les darreres paraules d’Allende al Palau de la Moneda o aquelles imatges en blanc i negre de la repressió, la tortura i la mort de milers de somniadors del continent afusellat. Tot això ens ha fet acabar una cançó, una història d’amor, un homenatge, un record. Ara però ens limitem a escoltar en silenci de la veu de Víctor Jara i plorar per dins amb la seua guitarra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies,
Jordi
Uf, gràcies per aquest video, us he seguit la idea i tb l’he penjat al meu blog. I merci per les vostres cançons, us escolto molt sovint. Endavant ! Guillem
Aquesta entreda mes molt emotiva.
Vaig llegir un llibre que es diu Rebentant els silencis de Jordi Sierra i Fabra, on explica tota la vida de Victor Jara detalladament. T’explica com va morir ell i tota aquella gent de Xile en mans de Pinochet que anaven en contra el govern de Salvador Allende ( també assassinat al cop d’estat).Aquesta cançó de Te recuerdo Amanda, la va escriure poques hores abans de que morís. Per tot això us recomano que llegiu aquest llibre si esteu interesats 😉
Xile comença a viure! Pinochet es mort! 🙂
Gràcies per recordar-lo, Marina
De petita cantava aquesta cançó de Victor Jara,
Hola amics d’Obrint Pas!
Moltes salutacions d’un Xil