A Banyoles tenim un deute pendent. Durant dos anys consecutius, els nostres concerts es van haver de suspendre per la pluja. Primer va ser a les Barraques Alternatives i després durant a Fira del Foc ara fa dos i tres anys respectivament. Aquell dia, el de la Fira del Foc, vam acabar tocant en un
El suplici del Miquel no acaba a La Xara. Al dia següent de La Xara enfilem de nou cap al nord, cap a Sils. Miquel ja no té febre però les angines estan un poc més inflamades després del concert d’ahir. Arribem a Sils ja de nit i marxem a sopar. És la segona vegada
A La Xara farem un dels últims concerts d’enguany al País Valencià. Ho farem però, en una de les darreres grans festes de la temporada de la Marina Alta i junt als nostre companys d’aventures de La Gossa Sorda. L’ambient per tant es relaxat i tot sembla preveure que la nit tornarà a ser llarga.
De Sant Feliu de Codines marxem cap a Tarragona. Abans però fem escala a Barcelona on actuarem en format mini acústic en suport al periòdic L’Accent. Ho farem a la nova discoteca okupada de Sants junt a amics com Feliu i Borja, Cesk Freixas, Revolta 21 o Antitank. Tot i que el format cantautor no
Per fi un dies de vacances a casa. Vacances per dir alguna cosa perquè ja estem submergits de ple en el nou disc. Ens passem les hores tancats a l?habitació de casa meua donant-li voltes a les cançons (per a suplici dels veïns). Avui anirem fins a Sant Feliu de Codines un poble amagat de
Tocar a Barcelona a la diada és sempre un repte. A més, aquest any és l?únic concert gran que ens hem decidit a fer i ens imposa. Encara tenim molt viu el record de fa dos anys, quan a punt d?eixir a l?escenari una tromba d?aigua va fer suspendre el concert. La gent esperant el
Les úniques vegades que hem tocat a Montblanc han estat en motiu del Senglar Rock, abans que volara cap a Lleida. Tocàvem en aquells camps que hi ha baix del poble, sense gairebé tindre contacte amb el seu casc urbà. Avui ho farem per les seues festes i al casino Montblanquí, un ample local on
De Sant Boi marxem a casa. tenim un dia per descansar i ja estem de nou a la carretera. Avui però anem al costat de casa, Vila-real, i amb vells amics: Banda Bassotti i The Toasters. Amb els primers hem compartit molts anys de concerts i fins i tot els vam telonejar a Roma davant
A Sant Boi participem en la 18ena edició del festival Altaveu. La nit abans, el festival ens va premiar, en un sopar al qual no vam poder assistir, per ?aconseguir demostrar que és possible unir musicalment tradició i modernitat amb respecte i sense complexos i per elaborar un dels millors directes del rock català dels
Directament de Lisboa arribem a Olot la capital de la Garrotxa. Abans però patim, perquè resulta que Vueling ha perdut tot el nostre equipatge. Entre les set maletes que han perdut hi havia la nostra apreciada dolçaina que algú va facturar sense adonar-se’n…Després d?intenses gestions, aconseguim recuperar-ho tot. Hem estat de sort. Però això no
A Lisboa arribem a les 8.30h , sense dormir, cansats i alguns encara suats del concert d?Agramunt. Només arribar ens adonem que ens han perdut dues maletes? no seran les úniques però? A Lisboa tenim el temps cronometrat i ràpidament ens dirigim fins al nostre objectiu: La Festa do Avante, el gran festival anual del
Anant-nos-en d?Ulldecona aprofitem per a dinar un bon arròs del Delta de l?Ebre. Ens aturem al restaurant la Casa de Fusta que ens acull com si forem a casa. Allí tastem menjars tradiconals de la zona, arrossos i animals de riu cuinats des de fa segles. Després fem ruta fins a Agramunt, al nord de
Ulldecona és un municipi de les Terres de l?Ebre, situat al llindar de la frontera administrativa que separa el nostre país al pas del riu Sénia. És doncs, un poble de les Terres de l?Ebre, d?aquelles oblidades i marginades comarques que fa poc van erigir-se com a exemple de lluita i resistència civil. Tot i
Avui hem dormit a casa. Després del concert d’ahir a Castelló de la Ribera hem aprofitat per pasar pel nostre llit i dormir fins a fartar-nos-en. La treva però s’acaba ràpidament. A les 5 de la vesprada quedem al bar de sempre i emprenem la ruta cap al nord. El nostre destí està relativament prop:
Des de l’estrany hotel d’autopista on ens hem allotjat aquesta nit, tornem a refer el camí cap al sud, cap a casa nostra. Ja és mala llet que el dia que toquem prop de casa vinguem de tocar d’Euskadi. Vuit hores després arribem a Castelló de la Ribera. Aquest poble de la Ribera Alta és