Obrint Pas: Diari d'una gira

La quarta és la nostra darrera setmana als Ports. Els dies finals ens serveixen per acomiadar-nos d’aquesta màgica comarca i de la seua gent. Dimarts rebem la visita d’un grapat de voltors. El seu vol és tot un espectacle. Abans de marxar però, la traca final. Un bon grapat d’amics passen pel mas a deixar la seua petjada en el disc. L’aventura però, no s’acaba a Cinctorres. Dilluns fem la maleta cap a terres gironines…(Continua)

Foto: Area 23
Música: Jota de Xàtiva de Pep ‘El Botifarra’. Extreta del disc Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006)

El darrer cap de setmana havia de ser plàcid, però és el més complicat de tots. El Pol ha marxat de vacances a Banyoles i la logística ha començat a fer aigües. Divendres de nit arriba la primera visita programada: Juanma, un vell amic de Torrent, que ha vingut a dur a Dani Sanjuan, un altre amic de Castelló de la Ribera, que tocarà la tuba. Dissabte de matí arriba la segona visita: Manoli del grup Soul Atac, que cantarà un parell de cançons, i Josep, que torna per a completar el documental que prepara sobre el disc. La cosa no acaba ací però: dissabte de vesprada arriben Jordi i Tomàs del grup de percussió d’Ontinyent Ba-Tukem-Tukada. Tots ells sumats a Marcos, Albert, Jaume , Miquel Gironès, Miquel Ramos i jo fa un total de 12 persones!. Per sort nostra, els amics de Cinctorres ens donen un cop de mà i ens reserven lloc per a sopar a Forcall. Amb ells compartim una nit de festa a la Todolella, que encara celebra el seu Sant Antoni.

Diumenge de matí graven a Manoli i als companys d’Ontinyent. Un d’ells, Jordi, acaba d’arribar de Brasil on ha estat estudiant fusions d’estils entre la samba i el reggae. Porten un arsenal d’instruments i al final graven surdos, timbaus, repiques, caixes, pandeiros, congues. Sembla mentida la potència que poden desplegar dues persones…

De vesprada arriba la darrera visita d’aquesta llarg cap de setmana: el gran Pep "El Botifarra". La portat l’amic Ramon i ha vingut acompanyat de la seua filla i el company que toca els guitarrons amb ell. Fill de Xàtiva, el Botifarra és com un gran arxiu vivent del nostre patrimoni de cançó oral. És increïble el que fa amb la veu i el repertori de cançons que pot interpretar. Ell ens explica fins a quin punt la música tradicional valenciana està agermanada amb les que venen d’Andalusia o el nord d’Àfrica. Amb ell gravem el que és diu una ‘malaguenya’ de la Vall d’Albaida amb adaptació de la lletra per part nostra. Flipant…

Dilluns comencen les preses. Hem acabat de gravar vents però encara queda molt de treball per fer. De matí, Miquel Gironès grava dolçaines i percussions i de vesprada jo grave veus. Com hi ha un més cançons de l que és habitual als nostres discos, el treball és fa llarg i complicat. poc a poc però comença a donar els seus fruits. És molt gratificant veure com es construeixen les cançons que has tingut al teu cap durant mesos.

A mesura que va passant la setmana ens adonem que el temps se’ns acaba. Hem passat molts dies en aquest mas i l’acomiadament comença a fer-se dur. Abans de marxar però, rebem la visita d’una manada de voltors. És impressionant veure volar aquesta animals de tan prop. Fem una pausa per a contemplar l’espectacle i de passades, per adonar-nos del tresor natural que guarda aquesta oblidada i malmesa comarca.

El Chola és la darrera visita que rebem. Amb ell passem el dijous, gravant scrathc i enganxant les bases que s’ha currat amb el seu company Gabb. També dijous ens arriba des de Venezuela la col·laboració que han fet els companys del grup de hip hop Area 23 de Caracas. La veritat és que és una meravella escoltar com rapegen sobre la base d’un reggae que parla sobre la afusellada sort del continent americà.

Divendres forcem la màquina i mirem d’enllestir totes les cançons que ens falten. Ja de nit, Marcos arriba amb Arnau de La Gossa Sorda i l’amic Cisco de a Vall de Gallinera. Han viatjat fins al mas per portar-nos la furgona. Amb ells passem la darrera nit, amb ganes de tornar a casa però amb la pena de deixar la pau d’aquestes muntanyes.

L’aventura no acaba ací però. Dilluns tornem a fer la maleta i marxem cap a Cornellà del Terri (Pla de l’estany). Allí a l’estudi del Jaume, acabarem de gravar als darrers col·laboradors i preparem les cançons per a mesclar-les. L’aventura continua!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!