Obrint Pas: Diari d'una gira

Els concerts a Madrid sempre són especials. Potser pels tòpics i el prejudicis que acumulem per les dues parts, potser perquè és una ciutat massa propera i llunyana, potser perquè fins fa pocs anys ens semblava impossible fer concerts com el que farem avui a Madrid. El cert, però, és que les dues darreres experiències al CSO La Traba ens van posar els pels de punta.

Avui tocarem a la Universitat Complutense en el concert de presentació del Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants que es realitzarà a Sud-àfrica al desembre. Arribem de vesprada al gran recinte on es farà el concert, situat al bell mig del campus. Allí ens espera la gent de Simes, que han vingut des de València amb el muntatge de l’equip de so. De vesprada aprofitem per passejar per la ciutat on, per cert, viu temporalment Maki. Sopem amb amics seus en un bar de Lavapiés abans de tornar cap al campus.

Al metro, l’ambient ja és de festa. Hi ha molta gent jove que va cap al concert. La cosa puja de to quan arribem al campus. Unes 5000 persones omplen el recinte. Increïble. Abans nostre toquen grups d’aquest Madrid rebel que de vegades oblidem. Tot seguit, els companys valencians de Los Chikos del Maíz. La multitud canta les seues cançons.

Fa fred. Molt de fred. Vaja, un fred terrible que ens cala els ossos. Però arriba el nostre torn i prenem l’escenari. Milers de goles escalfen l’ambient. Fins i tot hi ha una gran pancarta que diu: ‘Benvinguts a Madrid’. Banderes castellanistes es mesclen amb estelades, banderes roges, bufandes del Rayo Vallecano, banderes republicanes. La gent coreja les cançons. És com un concert a casa. però estem a Madrid. Qui ho diria fa uns anys. Aquesta és la màgia i la força de la música. Desmuntar prejudicis, construir ponts de comunicació, bastir lligams de resistència. Baixem de l’escenari concients d’haver viscut una nova experiència brutal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!