Obrint Pas: Diari d'una gira

A l’Alguer arribem a les 6 de la matinada i ens tornem a alçar a les 8 per agafar l’avió rumb a Londres. Després de tres dies seguits, dormint poc o gens i fent milers de quilòmetres en cotxe, furgoneta i avió, l’humor i l’antiga amistat que ens uneix comença a trontollar. Només la visió dels camps anglesos des de l’avió ens fa recuperar els ànims.

A l’aeroport d’Standstet ens esperen en Bucket i la resta d’amics dels The Toasters, autèntiques llegendes de l’ska novaiorquès. Amb la seua vella però equipada furgoneta fem dues hores de trajecte pels budells de Londres fins a arribar al popular barri de Camdem, on actuarem. Ho farem en el marc del London International Ska Festival que, amb The Toasters com a cap de cartell, reuneix mitja dotzena de grups d’aquest gènere.

No havíem estat mai a Londres i la veritat és que ens atrapa de seguida. Però quan toques en un grup el que més veus són no són museus ni torres amb rellotges sinó escenaris i cables. No hi ha temps per a perdre. Només arribar a la històrica sala Underworld, i després de dinar la rigurosa dieta de kebab i creïlles fregides, comencem a muntar l’equip.

A Anglaterra no només condueixen per l’esquerra, paguen en lliures, utilitzen sistemes mètrics i endolls (que és pitjor) diferents. A més fan concerts que comencen a les dues del migdia! I no només això sinó que hi ha públic que hi va aquella hora! Nosaltres toquem a la típica hora anglesa de les sis de la vesprada. Tot i així la sala és força plena i la gent balla amb el nostre ska mediterrani. Una nutrida representació dels Països Catalans (amb gent de Sabadell, Lleida, Alacant, Ontinyent, València…) canten i contagien a la resta. Acabem la festa a les 9 de la nit (segueix l’horari anglès…) fa tres hores que hem tocat, eixim de la fosca sala i, encara és de dia!

Al matí aprofitem l’ocasió per a recórrer el mercat gegant de Camdem i impregnar-nos, tan ràpid com podem, d’una mica d’aquell olor inconfundible de Londres. Entre aquell mar de botigues on els comerços de roba gòtica es combinen amb parades de menjars asiàtics, comprem petits objectes per demostrar la nostra estada a la ciutat. Almenys podrem dir que hi hem estat… A les poques hores aterrem a València. L’aeroport de Manises se’ns fa més familiar que mai.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!