Obrint Pas: Diari d'una gira

Benvingut al Paradís Tour 2008 | www.obrintpas.cat

16 de desembre de 2010
0 comentaris

05.12.10 KANAZAWA (Japó)

[Per Xavi Sarrià] Després de relaxar-nos al típic hostal japonès d’ahir, marxem cap a un dels destins turístics més importants de la vessant oest del Japó: Kanazawa. Coneguda com la petita Kyoto, Kanazawa (mireu un vídeo promocional) compta amb dos barris històrics i un formidable castell envoltat de jardins que van sobreviure als bombardejos de la segona guerra mundial. Nosaltres, però, no els veurem fins l’endemà perquè avui toca anar fins la sala i fer proves de so abans de tocar. És curiós que ací, moltes de sales de concerts i altres establiments es troben a la segona o tercera planta d’edificis comercials. Us imagineu una sala de concerts on s’accedeix amb ascensor? A casa, cap d’aquests locals compliria les nostres absurdes i asfixiants normatives legals que tenim. La sala, a més, troba al bell mig del barri roig de la ciutat amb els seus enormes cartells plens de reclams de tot tipus.

Després d’un descans totalment necessari en aquestes altures de la gira, sopem a la mateixa sala de concerts. L’organització ens ha preparat menjar típic de la zona amb olles i cassoles incloses plenes de verdures i peix. És curiós, també, veure com es cuina dins dels vestuaris abans de tocar. Avui, el concert és una mena de festival amb quatre grups. Un d’ells ha vingut des de Tòquio acompanyat amb el responsable d’una discogràfica japonesa que s’ha interessat per nosaltres. Estem atents, doncs. Avui cal lluïr-se…

Abans nostre toquen grups curiosos. El primer és una formació que toca música celta a la japonesa. El segon, rockabilly fresc i directe. Després pugem nosaltres. Hi ha unes cent-cinquanta persones que han pagat uns 30 euros (30 euros!) pel concert. Criden i ballen. Nosaltres intentem donar-ho tot però la calor asfixiant i el cansament acumulat amenacen en vèncer-nos. Però estem a Japó. A 25.000 quilòmetres de casa. Pensar-ho ens emociona. Sobretot quan toquem la Muixeranga per tancar el concert. Poc després, sota un mantell de suor marxem a dormir. L’endemà aprofitem per visitar el castell i el barri de samurais de la ciutat amb les seues cases que ens deixen entreveure una mínuscula part de la convulsa història d’aquest país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!