Obrint Pas: Diari d'una gira

Després de descansar unes quantes hores ens preparem per a la traca
final de la gira. Avui tocarem dalt d’un camió al final d’una de les
manifestacions que recorren Berlin per l’1 de maig. Com ja hem dit
aquesta jornada és molt reivindicativa a la capital alemanya. Hi ha
convocades quatre o cinc marxes a diferents hores i de diferent
caràcter per tota la ciutat. Hi ha la marxa dels maoistes, dels
marxistes turcs, dels sindicats més oficials i fins i tot una
espontània als carres de Kreuzberg. A banda, l’Acció Antifeixista de
Berlín ha convocat a una contramanifestació contra una marxa de l’NPD
(el partit neonazi) a Rostock a unes hores al nord de la ciutat. Vaja,
que el dia es viu molt intensament.
El
que més soprén una vegada més, és el gran i desproporcionat
desplegament policial. I no només sorprén per la quantitat d’efectius i
l’equipament que porten, sinó per la quantitat de càmeres i unitats
mòbils que els acompanyen. Tot està sota control. I perquè quede
clar, una unitat especial anomenada "Anti-Conflict Team", s’encarrega
de comunicar-ho personalment a tots els manifestants.
La marxa on
tocarem, l’Euromayday Parade, no se salva d’aquest control exhaustiu.
És tracta d’una manifestació festiva que se celebra conjuntament a
diverses ciutats europees i que a Berlin ha reunit més de 6000 persones.
Al
final de la marxa, montem ràpidament els instruments sobre un menut
camió i comencem a tocar. La gent balla entre l’impressionant dispositu
policial que ens encercla. El concert és tota una experiència… Després
de recollir i preparar els equipatges sopem a la mítica pizzeria I Due
Forni de l’amic Mauro. A les poques hores, a les quatre de la matinada,
després de 12 dies i 10 concerts, embarquem rumb a casa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!