En construcció

ETAPA IX. SANT PERE PESCADOR — ROSES (Pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà)

Sortim de Sant Pere Pescador a les 11:00h del matí després d’una son reparadora. Travessem el poble, que és ben petit, buscant un forn. Si alguna cosa caracteritza Catalunya és que a tots els pobles hi ha un forn memorable, i segurament més d’un. Ens endinsem en un món d’olors que ens recorda que hi ha vida més enllà del croissant i comprem un tros de coca de forner, una coca petita de llardons i un brioix… uhmmmmmmm!

Ens ho cruspim tot per dinar, amb un entrepà de xoriç i fruita de la zona, peres I pomes boníssimes. El camí és ple de vegetació de ribera i baixa per la vora del riu Fluvià fins a la seva gola al mar, ben be com un camí de sirga. Després continuem per la riba de la Muga fins el Parc Natural dels Aiguamolls d’Empordà.

Entrant per la platja, els itineraris del parc estan molt mal senyalitzats, això fa que donem voltes en cercle i trigarem 4 hores en travessar el parc. Val a dir que han estat 4 hores meravelloses. L’ecosistema del parc m’ha recordat molt els jocs de la meva infantesa al bosc a La Floresta. L’exploració i l’observació infantils inclouen tot tipus de procediments, extreure la llet de les tiges, tallar les fulles al biaix, del dret i del revés, tocar, rascar, aixafar, esmicolar, esqueixar, pintar, olorar… això fa que el coneixement de les plantes sigui extensiu, i en veure totes aquelles plantes familiars, m’he sentit com a casa.

Moltes bestioles conegudes viuen també als aiguamolls, els llangardaixos i les sargantanes, les granotes i els insectes de colors, les papallones i els crancs de riu.  I aquells insectes que són capaços de viure en la tensió superficial de l’aigua amb 4 poteres estirades que tenen una petita boleta al final. Misteriosa i familiar, la natura. I els àlbers de fulles de plata, els roures, els oms i els feixos i els tamarius. Els esbarzers plens de mores, encara verdes, el canyís, les balques I les englantines, absolutament deliciós. 

El més interessant dels aiguamolls, però, és la possibilitat d’observar les aus des de uns amagatalls de fusta. Quan hi entrem notem la frescor de l’ombra i ho fem en silenci, amb devoció, per tal que no se’ns escapi la visió de cap ocell. Els camesllargues, amb un cos rodones i unes potetes primes llarguíssimes, de color taronja, que fan que no s’enfonsi en el fang. Els ànecs perseguits per una munió de petits, les cigonyes tan grans, quan les mires d’a-prop, que semblen impossibles. Cap picada de mosquit.

Al meu parer, la visita als aiguamolls ha estat la part més bonica de les vacances.

Travessem Empuriabrava (quina llàstima haver-se carregat una zona d’aiguamolls per fer aquesta fatxenderia d’urbanització!)

L’etapa es fa dura per la calor i comença el mal de peus, l’Armand amb una nafra, jo amb les plantes inflamades. Ens aturem en una benzinera i ens comprem dues ampolles d’aigua fresca que acabem mig bevent mig tirant-nos-les per sobre dels peus per calmar el dolor.

Arribem al càmping Roda, muntem i decidim que l’endemà farem un descans. 

GAME OVER! INSERT COIN!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!