Recordant aquella trucada de l’Eudald des de Berga, i la confusió, l’angoixa i la por, i les paralules i la cara trista del David quan m’explicava que erets tu… I després la Casavella de Merlès, i el Guille, i aquell Punk al Bosc a la Portella. Però sobretot recordo aquella tarda al pis de l’Arkeru, a la plaça vella de Prats, aquella claror del sol que travessava les persianes…