Combatent entre la boira
Amb la terra entre els dits
Avui crec més fermament que mai, aquest mal mon capitalista pot començar a acabar…
Vull animar i donar força a les revoltes populars de Tunísia on el poble treballador ha sortit al carrer unit, per acabar amb un model imposat pels EUA arreu dels països del Magrib i el nord d’Àfrica.
Es desperta dins meu una esperança per una terra molt propera a la meva, molt comuna i alhora distanciada per unes diferències socials imposades per occident.
La resposta popular dels saharauis a la politica opressora de l’estat del Marroc, s’ha fet més evident quan aquests han estat capaços de deslliurar-se de les polítiques traïdores i corruptes que han marcat el Front Polisari els darrers anys, i obligant a retornar el debat en els drets del poble i no en pactes autonomistes i de renúncia. El campament independentista muntat als afores d’Al-Ayun, simbolitza un punt d’inflexió en el camí de la sobirania d’aquest poble que no només reivindica una sobirania politica, sino que deixa clar als estats occidentals que els saharauis no renunciaran a la seva cultura ni a cap dels seus drets com a poble, i no acceptaran cap estat imposat per occident.
Els punts més clau del trencaclosques Africà ara mateix es troben, en la clau d’Egite i el pany Algerià. La lluita d’aquests pobles no només ens ha desperençar per la fi de règims dictatorials sinó que ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de que la politica passi a ser d’una vegada per totes popular.
Un altre afer postitiu de les revolucions nord-Africanes, és la fi d’Al-Qaeda i de l’excusa yanki per mantenir l’ocupació de palestina, ja que un estat no influenciat pels EUA, possiblement apliqui polítiques socials que donaran sortides a la juventut dels barris més humils d’Alger, Tunis, El Caire, Rabat… Cal tenir clar que els militants islàmics radicalitzats, surten de les situacions de pobresa més extrema, provocada per la corrupció dels governs dictatorials imposats per EUA i Israel.
I la fi del règim de Mubarack podria provocar un canvi politic en tot l’orient mitjà que desitjo faci veure la llum del llarg túnel que pateix el poble palestí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Palestina, “gràcies” a la corrupció de l’ANP i l’OAP juntes, els únics que treballen pel bé del poble són els de Hamas.
Ara bé, dir que totes les desgràcies del mon arab són degudes a Israel, ho trobo un xic excessiu… Més que res, perque voler fer creure que l’Arafat era un agent de l’Estat sionista, imposat per EUA i Israel, es voler fer combregar amb rodes de molí.
Al mon capitalista li pot sortit un bon gra al cul… Ara falta que totes les societats vulguin la democràcia.
Atentament