Penjo al meu bloc perquè sigui del domoni públic la carta que he enviat als rectors de la UPC, al coseller d’universitats i al Síndic.
Benvolgut Sr,
Tinc tres fills estudiant a la Universitat, dos a la politècnica (Ponts i camins i Arquitectura) i un altre a la UB (ADE).
L’ús de la llengua catalana en les tres facultats fa vergonya. El propi d’una colònia. Qualsevol excusa és bona (un Erasmus, un becari sudamericà…) per esborrar la llengua catalana d’alguna de les poques classes que s’imparteixen en la llengua pròpia de Catalunya.
Mentre alguns mitjans públics espanyols escampen difamacions i mentides sobre la llengua a l’ensenyament, presentant una falsa i tragiversada victimització amb la finalitat d’atiar l’odi, els representants polítics d’aquest país callen, com fan els esclaus, davant la mentida i la injustícia. No només callen, sinó que tots vostès, des del Conseller, fins als rectors i molts professors han esdevingut, jutjant per allò que permeten que passi a les aules universitàries, el braç executor d’aquesta voluntat d’anorrear la llengua catalana de la vida pública.
El bilingüisme legal a què ens han obligat a viure, imposat, quan ha convingut per les armes, i quan les armes han esdevingut massa brutals, per la llei des mateixos que volen una Catalunya esquifida i sobretot espanyolitzada, només és la careta d’una substitució lingüística que vostès permeten i alguns dels seus socis polítics promouen.
Tots vostès són una vergonya per als catalans que encara tenim l’ànima lliure. S’omplen la boca parlant de projectes i no solucionen,sinó que cada dia enmascaren més allò que és fonamental i que tot país lliure té clar: l’ús de la llengua pròpia en el seu àmbit nacional.
Però, és clar, és que vostès no són representants polítics ni alts càrrecs d’un país lliure, sinó d’una colònia! Vostès no serveixen els interessos dels catalans. Han esdevingut, en acatar els límits que els imposen, els titelles d’un sistema que es diu democràtic, però que només emmascara unes actituds i uns interessos clarament contraris a la llibertat i a la plenitud de Catalunya.
El desengany de la seva gestió en l’àmbit lingüístic és tan profund que només genera indignació.
Ja no espero res de vostès pel què fa al redreçament lingüístic de les nostres universitats i del nostre país. Han demostrat, de facto, que estan al costat dels qui afavoreixen el genocidi lingüístic dels catalans de forma sistemàtica i continuada emparant-se en formes "democràtiques".
Només espero que aquesta gran onada d’indignació que està creixent en molts cors, ens porti ben aviat cap a la Independència. Una Independència que faci fora de tots els càrrecs de responsabilitat la gent que no ha treballat amb claredat a favor del ple ús social del català a
Catalunya, i que els càrrecs que ara ocupen els tebis i els covards, siguin ocupats per gent que tingui clar què vol dir ser un poble lliure.
Atentament,
Maria Torrents
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’acompanyo en la indignació!
Pep
estic d’acord amb tu.
Això és veritat. Recordo quan vaig començar arquitectura que la Guia de l’estudiant deia que un 70% dels cursos eren en català i un 30% en castellà. De fet, no ho vaig veure mai això, però fins i tot ara diuen que en català és un 60% i en castellà un 40%: Accepten el retrocés i es queden tant amples!
L’excusa dels estudiants estrangers hi és sempre (de fet, només acostumen a ser els estudiants provinents d’Espanya o Sud-Amèrica els qui es queixen que la classe sigui en català), i aleshores es passa a parlar en castellà, perquè "tothom ho entengui". I en anglès? Per què no? Doncs no…
No es tracta de ser més universals, que ens entengui més gent i siguem més internacionals, perquè sinó l’anlgès hauria de ser més habitual, i en canvi no es demana mai. En altres universitats europees, l’anglès és una llengua vehicular juntament amb la pròpia del país, i en canvi no és així a casa nostra, ni de bon tros: Ni els professors ni la direcció hi aposten, i ni la Guia de l’escola està en anglès! A casa nostra doncs, no s’aposta per això, s’aposta simplement per anar arraconant el català amb aquesta excusa. De fet, a un estudiant estranger, se li exigeix un coneixement dela llengua castellana i prou.
Qui és més tancat doncs? Ja m’agradaria donar classes en altres idiomes, però ells no, només la llengua del Reino.
Cal dir però que hi ha excepcions, i voldria destacar que també hi ha professors que es neguen a canviar de llengua i continuen donant la classe en català. Potser han estat els únics moments en que m’he sentit al meu propi país a la Universitat Politècnica de CATALUNYA.
Només una cosa….La llengua propia és la llengua vernacla. Els polítics acarallotats no la promocionen, però, els catalans que sofreixen aquest anorreament, tampoc l’anomen com cal. Uns i altres estan fora del lloc o i del llenguatge on hem de ser.
Uns i altres ho esteu fent malament i a més….en agluns casos, sense ètica nacionalista.
Uns callen, altres prediquen…..Ni els uns ni els altres no fan les coses bé.