Llegia ahir un article
LLegia ahir un article signat pel Sr. Josep Bellet al web de la plataforma Sobirania i progrès, proposant que els representants de "Sobirania i progrès" i els de la "Plataforma pel dret a decidir" es reunissin per redactar una constitució catalana i l’oferissin als partits polítics per a què la defensessin.
De moment no sabia si es tractava d’un acudit de mal gust o d’una enorme presa de pèl.
De seguida em vaig adonar que no, que el Sr. Bellet realment ho deia de bona fe. El que fa la cosa encara molt més greu.
De veritat es creu Sr. Bellet, i tots els que com vostè encara estan imbuïts d’aquesta candidesa que els incapacita per a fer una anàlisi seriosa de la realitat històrica que vivim, que aquests partits que ens estan destruint el país, voldran o seran capaços de fer alguna cosa per a redreçar la situació?
Ja som molts els lúcids que fa temps que ens hem tret la bena dels ulls, i esperem pacientment que els fets continuïn desenganyant tots aquells que encara confien en els partits actuals i plataformes diverses per sortir de l’azutzac en què ens trobem. Però articles com el seu obliguen a posar sobre el paper allò que qualsevol persona capaç de pensar sense el llast que limita la llibertat de pensament dels colonitzats, seria capaçde deduir rapidament.
Al parlament català hi tenim dos perfils de partits pèl què fa a la defensa dels interessos catalans. Els clarament espanyolistes que cerquen la nostra disolució com a poble. Volen que esdevinguem una província d’Espanya, tot i que permetrien, molt magnanimamant és clar, alguna peculiaritat regional. Són Ciudadanos, el PP i el PSOE ( i els verds, la marca blanca del psoe). D’aquests els més perillos i efectiu per a l’assoliment dels seus propòsits és el PSOE, i saben per què? perquè s’enmascaren en la mentida i la manipulació. Són els que et maten mentre et diuem "compañero". Els seus actes els delaten continuament, per als qui ho volen veure, però com que la intoxicació és tan potent han arribat a vendre els tòpics amb què revesteixen la mentida com a exponents del progressisme i del cosmopolitisme. I això enganya a les ments més febles.
L’altra perfil el dibuixen CiU i ERC, que sobre el paper diuen no voler la involució que patim, però en realitat les seves ments i els seus actes són tan esclaus del què dicten els partits espanyolistes, que s’aculen a la primera envestida. Quan se senten molt acorralats aixequen una mica la veu, però després res. No només no defensen els justos interessos catalans amb convicció i fermesa, i oblidant els seus odis interns, sinó que permeten que els pitjors enemics del poble català s’instal.lin al govern de la Generalitat, com va fer en el seu dia Convergència pactant amb el PP, i com ha passat ara,amb l’actual direcció d’ERC,oferint la presidència al PSOE, mostrant amb això un nul sentit d’estratègia política i de visió de futur. I sinó, mireu que feliços que estan personatges com el Sr. Ernest Maragall desmuntant el gran pacte per l’ensenyament que els republicans, o hauria de dir els "d’esquerra" es pensaven que els socialistes respectarien perquè l’havien pactat en l’anterior legislatura. Sr. Carod, que han pactat amb el diable, i la naturalesa del diable és la mentida i la traïció !
Està ja demostrat que ni CiU ni ERC no volen agafar el brau per les banyes, i en lloc de lamentar-se i fer-se els possibilistes, desenmascarar el conflicte que vivim i assumir amb fets que l’única solució del desgavell que patim és la independència. Deixar de ser esclaus.
Que il.lusos! La història de la Catalunya lliure els jutjarà com els darrers governs colonialistes, els que fins a darrera hora van defensar els interessos d’una metròpoli, l’espanyola, que ens ha xuclat fins l’úlima gota de sang, moral i econòmica.
I les plataformes?
Puc suposar-ne la bona fe. Però els manquen tots els ingredients per ser efectives.
La plataforma "pel dret a decidir" ja ha passat d’exigir el dret a decidir, que en la manifestació del 18 de febrer del 2006 es va veure superat clarament pels manifestants que clamaven continuament independència, a pidolar que ens regalin la pelleringa estatutària que ja ha passat per tots els ribots haguts i per haver.
Si tinguessin dignitat, senyors promotors de la plataforma, i s’adonessin de la manipulació a què estan sotmesos, plegarien, i dirien clarament al poble català que han fracassat, perquè no han tingut el coratge ni la intel.ligència de recollir l’enorme energia que hi havia al carrer el 18 de febrer i utilitzar-la per arribar allà on s’ha d’arribar: a la independència sense trampes
intermitges.
La plataforma "Sobirania i progrès" ha representat la cara més sobiranista de l’actual ERC, que ha volgut rentar-se la cara de la injustificable praxis política que porta a terme l’actual direcció del partit. Ha promés que quan arribaria als 10.000 inscrits engegaria una campanya de recollida de signatures per presentar al Parlament català, a fi de convocar un referèndum d’autodeterminació.
Encara confien que el Parlament en faci alguna cosa de les 500.000 signatures que volen recollir? No sospiten que faran el mateix que van fer amb les 500.000 recollides per demanar el reconeixement de les seleccions catalanes? Desar-les al cul d’un calaix.
El problema greu d’aquestes plataformes, com el dels dos partits que diuen defensar els interessos catalans és que no tenen la llibertat de pensament per analitzar la situació històrica amb claredat , perspectiva i indepèndència. Sempre miren cap a Espanya. pensen i actuen reactivament, mai proactivament. Encara no s’han tret els tics de l’esclau. Els falta la llibertat de la ment i el coratge del cor per entendre allò que els analistes polítics internacionals veuen clarament. Només hi ha una solució: La INDEPENDENCIA. I que per arribar-hi, no es pot improvisar. Cal una estratègia intel.ligent que superi el joc polític de paràmetres colonialistes en què es mou l’actual política catalana. I cal una gent que hagi demostrat una clara regeneració moral. Que hagi superat la moral d’esclau tan extesa entre la classe política catalana.
Mentre tota l’energia que representen les persones lligades a aquests dos partits i a aquestes plataformes no iniciï un camí clar i contundent cap a a l’alliberament de Catalunya, la partida la guanyaran, com està passant des de la transició, els que sí que tenen clar el que volen: la provincianització de Catalunya.
Per això Sr. Bellet plantejar a aquestes alçades que plataformes que no tenen l’objectiu inalianeble de la independència s’uneixin per redactar la constitució d’un país lliure, és demanar la lluna en un cove. Es molt possible que els sortís un rave més gran que el de l’agònic estatut que encara cueja al Constitucional!
I que, a més, encara confiï que un govern "català", al servei dels interessos espanyols pugui defensar-la, ja és el colmo de la bona fe, o l’expressió modèlica del pensament de l’esclau, que sentint-se incapaç de ser ell mateix el protagonista de la seva història, el gestor de la seva llibertat, espera que l’amo, que el té encadenat des de fa segles, ara li tregui l’anella del coll.
Sr. Bellet i tots els qui com vostè encara van amb el cor a la mà. Comencin a pensar com a homes lliures i a erigir-se en actors del seu moment històric.
N’hi ha que ja ho estem fent. Quan els caigui la bena dels ulls, podrem treballar plegats per una Catalunya lliure i plena.
Maria Torrents
Consellera Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja firmaria aconseguir la independència al 2014 i abans i tot, però per més que us llegeixo i us torno a llegir, encara no entenc com la voleu assolir.
Hem d’aconseguir que la majoria dels catalanes i catalans la vulguin i a hores d’ara tothom sap que no és així. Com més sobiranista sigui la dreta catalana millor, i quan el partit d’esquerres majoritari sigui un partit independentista és quan caldrà cel·lebrar el referèndum, fer una coalició nacionalista i caminar amb pas ferm cap a l’alliberament nacional. I en això treballa ERC, i la gent que en formem part, ja ho saps.
Tots fem amb il·lusió la nostra feina i espero que la vostra plataforma, moviment, partit o el que sigui, generi més mentalitat i vot sobiranista, vagi on vagi, però que contribueixi a portar el país fins al que ara per ara és l’únic camí possible per assolir la independència. Un referèndum amb garanties de guanyar-lo.