Un dels poemes més autèntics, emocionants, intensos de Joan Salvat-
Papasseit: segur que el necessitem, amb ironia, i amb llàgrimes i amb regust d’eternitat.
“Res no és mesquí”
Joan Salvat-Papasseit (1894 – 1924), simpatitzant d'”Estat Català” a la Barcelona de la “Rosa de Foc”
–A Josep Obiols–
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
– Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit. De L’irradiador del
port i les gavines (1921)
Cantat per Joan-Manuel Serrat:
http://www.youtube. com/watch? v=qbeth1eWasU& feature=related
http://www.jmserrat .com/serrat/ letras/mesqui. html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja era hora que et traguessis la careta.