REPRESSIÓ BORBÒNICA SOBRE ELS DIRIGENTS MILITARS
REPRESSIÓ SOBRE ELS DIRIGENTS MILITARS
Tancats sense veure la llum
La tarda del 22 de setembre de 1714, Josep Bellver i Balaguer, Joan Baptista Basset i Ramos, Sebastià Dalmau, Francesc Sans, el seu fill Ramon Sans, Gaietà Antillón, el capellà Simon Sànchez, Francesc Vila, Nicolau Aixandri, Joan Llinàs, Joan Ramon Bordes, Josep Torres i Francesc Maians, oficials significats en la defensa de Barcelona foren arbitràriament detinguts i conduïts a un vaixell, que salpà la matinada del 25 cap a Alacant. Set serien empresonats a la ciutadella de Pamplona, on ja hi havien tancat valencians com el jurat Lluís Blanquer i l’advocat Josep Ortí i Moles, i la resta a Ondarribia. El 19 d’octubre també serien
embarcats Villarroel, Ramon i Tord, Vinyals, del Castillo i Eudald Mas, ferits a la defensa de Barcelona, que es va decidir enviar al Castillo de San Antón de la Corunya. El capità general de València inclogué Sebastià Soro, sergent major del regiment de Santa Eulàlia, empresonat a Peníscola, en el grup destinat a la Corunya. Antillón, Sánchez, Francesc i Ramon Sans i Llinàs demanaren perdó a Felip V i quedaren lliures el 1719, quan els empresonats a Pamplona i Ondarribia foren traslladats a l’Alcàsser de Segòvia, on romandrien fins a la publicació del Tractat de Pau de 1725. Els sis de la Corunya seguiren al castell de San Antón fins a finals d’octubre del mateix any.
A la presó foren aïllats, tancats sense veure la llum i sense parlar amb ningú durant sis mmesos fins a obtenir el premís per poder-se confessar i més endevant escoltar missa tots plegats els dies de festa . Madrid no va preveure el manteniment dels presos, que per procurar-se aliments, roba i llit, havien de vendre objectes personals, els anells, i fins els seus vestits, passant una part de la seva estada a la presó despullats. Les seves famílies, amb les hisendes segrestades, poc o gens podien ajudar-los. En aquestes duríssimes condicions, patint nombroses malalties, pasaren onze anys a la presó.
El castell d’Alacant serví de presó de trànsit per als militars catalans que hom enviava az penar, lluny de Catalunya, a d’altres castells de la Corona de Castella.
Els historiadors romàntics ens havien fet creure que els militars catalans anaren a peu i engrillonats des d’Alacant fins als castells on compliren la pena de presó. La documentació castellana consultada estableix de forma fefaent que si el trasllat fins a Alacant fou per via marítima, el camí cap als castells on havien de complir la pena el feren ràpidament, per raons de seguretat, en petits combois de caleses amb escorta de tropa de cavalleria.
El castell de San Anton havia defensat el port de la Corunya i era un illot, que recentment s’ha unit a terra. Actualment el castell és un museu d’història i expliquen que al principi del segle XVIII esdevingué un penal per a presos polítics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!