A sol ixent de l'Edèn

Per a mi, Sofia Scholl, membre del grup d’agitació antinazi “La Rosa Blanca” a la universitat de Munic, encarna l’ideal més gran de noblesa, generositat, elegància i coratge que una persona pot oferir en circumstàncies difícils i adverses. El 1942 el seu grup va decidir desafiar Hitler a través de la distribució d’octavetes i pamflets fent una crida a la resistència per a derrocar el règim terrorista i genocida. Neccesitaven de manera inajornable expressar el que sentien a risc de la pròpia vida. Sophie Scholl ,de vint anys, s’aplicà a la tasca amb voluntat ferma. La seva figura ha esdevingut un referent de la lluita per la llibertat en contra del Mal, sobreposant-se inclús a la del seu germà, i a la d’altres companys de grup i segurament per la condició de dona jove d’aquell temps, el seu exemple és encara més admirat, tenint  en compte també el destí que li esperava: la condemna a mort. Però als morts els solem recordar en els moments bategants de vida. 

Mitjançant els seus comentaris, de la interactuació que Xesca, seguidora assidua d’aquest blog,va tenir amb nosaltres, veureu les semblances que Xesca Ensenyat té amb Sofia Scholl. Amb un punt de frivolitat o potser de sentimentalisme puc dir que les estim a totes dues, i sense vacil·lació assegurar que vaig ser ensenyat per elles: