Tardor·1640: Abundoses represàlies de les tropes castellanes aïllades al Rosselló contra la població civil rossellonesa, que es veu sotmesa a un estat de terrorisme militar. Els “tercios” han ocupat finalment Perpinyà i passen a sang i foc llocs com els de Trullars, St. Feliu d’Amunt, St. Hipòlit, Cornellà de la Ribera, el Soler (d’aquest era senyor Francesc de Vilaplana i totes les cases tret de 17 són cremades i arrasades), en represàlies per la resistència d’Illa als terços del genocida Juan de Garay. A Tuïr els soldats saquegen la vila i hi calen foc i empresonen els cònsols.
13·11·1640: Mequinensa (Franja de Ponent); Comunicació dels consellers de Barcelona a l’Excma. Sra. Duquessa de Cardona, senyora de Mequinensa, per demanar de continuar exposant al monarca els nous excessos de les tropes reials… “(els excessos) an comensat de executars en la frontera de Aragó, ha hont an saquejat y robat lo lloc y iglesia de la Granja junt a Mequinensa y mort un home que sol era restat en dit lloc per no dexar sa muller que stave estremuntiada y tiraren per la finestra una filla sua de sis o set anys que trobà morta en lo carrer…” (RB 49, vol. 12 pàg. 566).
7·12·1640: Destrucció de Tivissa (Ribera d’Ebre) Un petit grup de 13 defensors intenta plantar cara a les tropes forasteres, però són traïts per un dels defensors que obre una de les portes de la vila als assetjadors, els quals penetren en la població on derroten fàcilment els defensors, que són penjats. Després el poble és saquejat, incendiat i arrasat.
D.12·12·1640: Els hispànics, amb uns pocs trets, acaben amb la resistència de les forces de la Generalitat al Baix Camp, tot seguit saquegen pobles i hi calen foc, pengen la major part dels presoners per escarmentar les poblacions veïnes. El cabdill Josep d’Ardena escriu a un diputat: “Air, a les 9 ores del matí, se presentà lo enemic al peu de nostres fortificacions amb sos batallons de cavalleria i infanteria; nostra gent se agallinà tant…que no els pogueren detenir; fugiren tots per la muntanya“.
13 a 16·12·1640: Batalla i setge de Cambrils, on entre 2.000 i 4.000 voluntaris i milicians catalans amb sols 2 velles peces d’artilleria -la majoria pagesos del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i del Penedès- sota el comandament del baró de Rocafort, Antoni d’Armengol, i del governador del Camp de Tarragona, en Jacint Vilosa, s’enfronten a un exèrcit format per 2.300 infants, 3.000 cavalls i 25 canons. Desplegat ja l’exèrcit filipista, aquest assetja la vila durant 2-3 dies. Els catalans han amanit una emboscada als afores de Cambrils. La cavalleria espanyola s’hi troba atrapada i la batalla és molt sangonosa. Hi ha molts morts, entre ells el tinent general Juan B. Oto i inclús el cavall de Los Vélez. Els espanyols bombardegen la vila. La resistència s’allarga 5 dies dins la ciutat, quan es veuen perduts demanen negociar la rendició. Els responen que “ja era tard per a rendir-se” i que ara s’hauran de defensar. Vençuts els catalans, pacten una rendició que les tropes del marquès de Los Vélez, en Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga, no respectaran: Quan part dels assetjats surten per una de les portes de la muralla, les tropes espanyoles assassinen (degollats) entre 600 i 1.100 soldats defensors desarmats en un breu espai de temps. Tot seguit, després d’agarrotar-los, pengen els cabdills i jurats de Cambrils (entre els quals Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, el governador i mestre de camp del Camp de Tarragona Jacint Vilosa, el sergent major Carles Bertrolà i el batlle i jurats (regidors) de vila, revestits, per més escarni de llurs gramalles i maça), a les torres, als merlets i a les portes de les muralles de la Casa de la Vila. Cambrils és, a més, saquejada i una part dels murs de defensa són minats i enderrocats. Els cronistes catalans de llavors jutgen molt durament el genocidi de Cambrils: “Imponderable, infinit desservei, féu al rei l’inhàbil i imporivisat general marquès de Los Vélez“.
Mitjans·12·1640: Els espanyols assassinen tota la població catalana de Vila-seca de Solcina (Camp de Tarragona).
21·1·1641: F. de Tamarit dirigeix la defensa de Martorell, però els espanyols l’ocupen i hi degollen prou gent, com els jurats “Pau Roca, calsater, jurat en cap portant lo bastó de balle i Simó Riquer apotecari”.
D. 6·1641: Els espanyols cremen la vila d’Àliga de Montblanc (Conca de Barberà).
1642: El Pla de Sta. Maria (Alt Camp), es mostrà en un primer moment fidel als castellans, però el marqués d’Hinojosa, cap d’una columna castellana, fa assetjar l’església, degolla els seus 40 defensors i permet les seves tropes el saqueig i l’incendi del temple i de les cases del raval del poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!